La forastera

Inés Arrimadas parla en català, però no en sap. És una qüestió de semàntica, perquè tan important com pronunciar bé una paraula és conèixer-ne el significat. I vet aquí que Arrimadas se sent ofesa perquè en la visita de dissabte a Amer la van tractar de forastera, expressió que la cap de l’oposició va pervertir fent veure que es tractava d’un insult excloent i de caire xenòfob. Fals! És molt simple. A Catalunya foraster és el que és de fora, i punt. És un adjectiu que descriu una realitat inqüestionable, que ni desqualifica ni segrega. Mentre Arrimadas continuï vivint al barri de les Corts de Barcelona, a Amer sempre rebrà tracte de forastera. Mentre faci això, i mentre no sigui capaç de baixar al significat profund de la llengua que fa veure que parla.