Barcelona impersonal

Sóc incapaç d’ana­lit­zar-ne amb pro­fun­di­tat les cau­ses, ni sé si era ine­vi­ta­ble que passés o què o qui ho hau­ria pogut evi­tar, però el que és cert és que el cen­tre de Bar­ce­lona està patint una deserció cul­tu­ral pre­o­cu­pant i s’està assu­mint amb una indi­ferència encara més alar­mant i tot. Ni amb resig­nació: amb indi­ferència pura i dura. En pocs dies hem cone­gut tres casos d’aquest èxode que és ja una negra tendència els dar­rers temps. Un: la Fun­dació Suñol dei­xarà a finals d’aquest any la seva seu del pas­seig de Gràcia i es tras­lla­darà a un local de les Corts impreg­nat de memòria artística, cone­gut com la Gale­ria 2, que ara es reac­ti­varà i tindrà una segona vida. La Suñol començarà doncs una nova etapa lluny de l’espai (preciós espai) que la va veure néixer fa dotze anys. El pas­seig de Gràcia con­ti­nua el seu des­cens a la des­per­so­na­lit­zació. Dos: la gale­ria Estrany-de la Mota tan­carà les seves por­tes quan es clau­suri aquesta tem­po­rada. L’Eixam­ple tam­poc serà el mateix sense aquesta històrica sala amb tant de pres­tigi inter­na­ci­o­nal. Toni Estrany va morir sob­ta­da­ment el 2017 i la seva sòcia, Àngels de la Mota, sent que ha de rein­ven­tar el pro­jecte (que ja expli­carà quan toqui). I tres: la gale­ria Ethall tam­poc vol per­sis­tir al Raval i es mourà a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, el nou hàbitat de mol­tes aven­tu­res artísti­ques des­en­can­ta­des amb aquesta Bar­ce­lona que renega de la seva vita­li­tat cul­tu­ral.