La putada de Rajoy

L’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, declararà, si no passa res, entre dimarts i dimecres vinent, davant del tribunal que jutja el govern legítim de Catalunya per haver complert el programa electoral i haver facilitat que jo, i vostè si així ho va voler, anéssim a votar l’1-O. No és d’estranyar que qui ostentava en aquell moment el càrrec polític més important a l’Estat espanyol declari en un judici polític. El contrari hauria estat una anomalia. El que no està tan clar és amb quina cara se’l mirarà el tribunal, encapçalat per Manuel Marchena, i la fiscalia i advocacia de l’Estat. I dic això perquè, vist el desenvolupament dels primers dies de judici, és obvi que Rajoy els ha fet una putada (que ningú s’escandalitzi. “Putada: acció indecent, deslleial o mancada de moral”). I els ha fet aquesta jugada perquè va decidir, en un moment donat, dimitir de les seves obligacions polítiques i traspassar la responsabilitat als jutjats. I és ben cert que, beneïts pel discurs reial del 3-O, alguns dels membres del poder judicial van assumir aquesta feina amb alegria i van decidir que imposarien un càstig exemplar a qui, al seu parer, atemptava contra la unitat d’Espanya.

Però això ha estat relativament fàcil en la fase d’instrucció. Per què? Doncs perquè, malauradament, en aquest país molts fiscals i jutges instructors abusen del copiar i enganxar dels informes policials i no tenen el que s’ha de tenir per oposar-s’hi, com es va veure fa uns dies a Girona. Però això no és tan fàcil en el judici. Els fiscals ho estan passant malament perquè van d’error en error en seguir un relat, ple d’imprecisions, de la Guàrdia Civil. Algú ha dit, per defensar-los, que no hi estan acostumats perquè al Suprem no es fan interrogatoris com aquests. Què passa? Que els fiscals s’han oblidat de fer la seva feina, com d’anar en bicicleta? No, no és això. Són els papers molls.

Rajoy els ha fet, a tots, una canallada, però alguns l’han assumit i la duran fins a les darreres conseqüències, amb un judici que serà una gran farsa que mirarà de blanquejar els excessos de la instrucció però que dictarà una sentència duríssima .