El tema de Los Chunguitos

En aquesta mateixa columna he parlat de com m’avorreixen les gales de premis. A més dels acudits de riure forçat, el que més em fa venir la son –o l’inquietant insomni, segons la nit– són els agraïments a la família. Però els que abusem de les paraules sovint ens les hem de menjar. No perquè m’agraïssin res, sinó perquè un dels moments dels Goya va tenir unes ressonàncies familiars molt entranyables. La cançó Me quedo contigo, de Los Chunguitos, que va versionar Rosalía, és un tema que va compondre Crescencio Ramos, cridat per tothom, fins i tot per la seva esposa, Estela, com a Ramos. Les raons són òbvies. Ramos va ser músic. Va inspirar la novel·la d’Andreu Martín –nebot seu– Cabaret Pompeya. Ramos, pare del meu cunyat Albert, va ser com un avi per a mi i els meus germans quan ja feia molts anys que havíem perdut els dos avis. Ramos havia estat integrant de l’orquestra de Mario Visconti, que, tot i el nom, era aragonès. Una formació de gran rellevància als anys cinquanta que havia estat orquestra resident al palau del xa de Pèrsia. En les tardes de Nadal i Sant Esteve que molts anys vam compartir, Ramos ens hipnotitzava, a grans i petits, amb relats de la seva vida de músic que havia actuat arreu del món. Però a més del fast iranià havia conegut dificultats. Havia estat confinat a un camp de concentració per la seva condició republicana, fet que no li va treure ser el conductor de l’ambaixador d’Espanya a Grècia, en el complex període de la Segona Guerra Mundial. En l’orquestra, Ramos tocava el bandoneó, instrument essencial per interpretar tangos. Era el compositor de molts dels èxits. En aquelles tardes de festes, miràvem les antigues fotos en què lluïa un bigoti retallat que encara conservava. El podíem veure al costat de Xavier Cugat vestit com si anés a tocar un mambo. Quan es va retirar de la música en viu va treballar en una discogràfica component i arranjant temes dels Amaya o Llorenç de Santamaria.