El democraciòmetre

El rei, que és aquest senyor que quan es troba un estand que hi posa Cata­lu­nya passa de llarg, aquest cap de set­mana ha tor­nat a par­lar de democràcia. Li ha aga­fat afició (a ell, que no l’ha votat ningú) a par­lar-nos de democràcia. “Espa­nya és una de les vint democràcies ple­nes més reco­ne­gu­des inter­na­ci­o­nal­ment; la nos­tra democràcia ha arri­bat en ter­mes reals al més alt nivell de pros­pe­ri­tat i benes­tar en tota la seva història”, va dir als assis­tents a la inau­gu­ració del Mobile World Con­gress, que ja se sap que són uns senyors que fan milers i milers de quilòmetres per sen­tir el rei far­dar de democràcia. Fa quinze dies, coin­ci­dint amb una altra inau­gu­ració, la del judici de l’1-O, el rei ens va tor­nar a par­lar de democràcia, de res­pecte i de con­vivència. “La defensa de la democràcia ha de ser alhora la defensa de l’Estat de dret”, va dir al congrés de juris­tes que es feia a Madrid. Fins i tot per Nadal, que és quan toca fer aquell dis­curs de “os deseo, junto a la Reina y nues­tras hijas, la Prin­cesa Leo­nor y la Infanta Sofía, una Feliz Navi­dad...”, també ens va par­lar de democràcia, con­vivència i res­pecte a la Cons­ti­tució. No ho sé, jo, si quan parla la reina d’Angla­terra, o el rei de Bèlgica, per posar-los dos exem­ples, estan tot el dia par­lant de democràcia i far­dant de en quina posició estan en el demo­craciòmetre que diu­menge va citar el rei. A mi em sem­bla que, més que par­lar-ne, la democràcia la prac­ti­quen i ja està. Com ho va fer la reina d’Angla­terra en el moment que es deba­tia el referèndum d’Escòcia. “La impar­ci­a­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal és un prin­cipi esta­blert en la nos­tra democràcia i que la reina ha demos­trat al llarg del seu reg­nat”, va dir un por­ta­veu ofi­cial d’Eli­sa­bet II el 2014 en pre­gun­tar-li sobre el referèndum escocès. Com ho ha fet arran del Bre­xit, dema­nant als britànics que par­lin i s’enten­guin entre ells sobre la qüestió. Com el rei d’Espa­nya el 3-O, vaja. No ho sé, perquè en parla tant, de democràcia, el rei. Suposo que s’hi han fixat. Pot­ser és per allò de “qui pre­sum, fa fum”. Vaja, perquè m’enten­gui ell, allò de Dime de qué pre­su­mes... No ho sé, fran­ca­ment. No em facin cas, però, que segur que m’equi­voco.