A la tres
El democraciòmetre
“Li ha agafat afició, al rei, a parlar-nos de democràcia cada cop que en té l’oportunitat
El rei, que és aquest senyor que quan es troba un estand que hi posa Catalunya passa de llarg, aquest cap de setmana ha tornat a parlar de democràcia. Li ha agafat afició (a ell, que no l’ha votat ningú) a parlar-nos de democràcia. “Espanya és una de les vint democràcies plenes més reconegudes internacionalment; la nostra democràcia ha arribat en termes reals al més alt nivell de prosperitat i benestar en tota la seva història”, va dir als assistents a la inauguració del Mobile World Congress, que ja se sap que són uns senyors que fan milers i milers de quilòmetres per sentir el rei fardar de democràcia. Fa quinze dies, coincidint amb una altra inauguració, la del judici de l’1-O, el rei ens va tornar a parlar de democràcia, de respecte i de convivència. “La defensa de la democràcia ha de ser alhora la defensa de l’Estat de dret”, va dir al congrés de juristes que es feia a Madrid. Fins i tot per Nadal, que és quan toca fer aquell discurs de “os deseo, junto a la Reina y nuestras hijas, la Princesa Leonor y la Infanta Sofía, una Feliz Navidad...”, també ens va parlar de democràcia, convivència i respecte a la Constitució. No ho sé, jo, si quan parla la reina d’Anglaterra, o el rei de Bèlgica, per posar-los dos exemples, estan tot el dia parlant de democràcia i fardant de en quina posició estan en el democraciòmetre que diumenge va citar el rei. A mi em sembla que, més que parlar-ne, la democràcia la practiquen i ja està. Com ho va fer la reina d’Anglaterra en el moment que es debatia el referèndum d’Escòcia. “La imparcialitat constitucional és un principi establert en la nostra democràcia i que la reina ha demostrat al llarg del seu regnat”, va dir un portaveu oficial d’Elisabet II el 2014 en preguntar-li sobre el referèndum escocès. Com ho ha fet arran del Brexit, demanant als britànics que parlin i s’entenguin entre ells sobre la qüestió. Com el rei d’Espanya el 3-O, vaja. No ho sé, perquè en parla tant, de democràcia, el rei. Suposo que s’hi han fixat. Potser és per allò de “qui presum, fa fum”. Vaja, perquè m’entengui ell, allò de Dime de qué presumes... No ho sé, francament. No em facin cas, però, que segur que m’equivoco.