Als que fareu campanya

A totes aque­lles per­so­nes que for­men o for­ma­ran part d’una can­di­da­tura i que estan o esta­ran aviat immer­sos en una cam­pa­nya elec­to­ral els dema­na­ria, gai­rebé els supli­ca­ria, que situïn el bé col·lec­tiu per sobre de l’indi­vi­dual, que tin­guin sem­pre pre­sent, a manera de man­tra, que les cos­tu­res que s’esfi­la­gar­sen cos­ten molt de cosir, sobre­tot en un món on no abun­den els cos­tu­rers i les cos­tu­re­res. Els reclamo que igual que es miren les enques­tes al mil·límetre per deci­dir si els interessa més for­mar part d’una con­fluència o anar per lliure o per fer virar el dis­curs cap a una direcció deter­mi­nada, doncs que se les mirin amb la mateixa pul­cri­tud quan els ciu­ta­dans dema­nen polítics més dia­lo­gants i estratègies menys agres­si­ves. Òbvi­a­ment, som molts els que els exi­gim que tre­ba­llin per aïllar els que ero­si­o­nen la con­vivència i la cohesió social i que actuïn com si existís una llei no escrita, i no oberta a la de vega­des maleïda inter­pre­tació, que pena­litza les men­ti­des i els incom­pli­ments. A tot­hom, recai­gui en la força política que recai­gui, els insto a bus­car al dic­ci­o­nari el sig­ni­fi­cat de la paraula escrúpol i a lle­gir-lo fins a la saci­e­tat, i els animo a gua­nyar-se la cate­go­ria de líder a còpia d’hones­te­dat i no de prac­ti­car la dialèctica bar­ro­era. I, hòstia, sobre­tot demano a tot­hom que s’escolti la decla­ració davant del Suprem del pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Cui­xart, perquè lliçons com aquesta s’han d’enca­bir tant sí com no als manu­als de democràcia de tots els par­tits.