Oxímorons

Fa uns anys, en èpoques de trist record, a l’Estat no es tolerava altra cosa que el “regionalismo bien entendido”. O el que és el mateix, que podíem cantar caramelles i dur espardenyes i mitenes, menjar botifarra amb seques, pelegrinar a Montserrat, enarborar el seny... Fins i tot podíem parlar català en la intimitat més recòndita de la nostra llar. En sabem una mica, d’aquest concepte tan paternalista i al·lèrgic a la rauxa reivindicativa i alliberadora. Aquests dies ha saltat a les xarxes el concepte del “feminisme liberal”. No és una idea nova, tot i que alguns facin com si acabessin de descobrir la sopa de farigola. És el “feminismo bien entendido”, o sigui, el darwinisme social que estem avesats a veure encorbatat però que ara ens arriba en la versió de vestit jaqueta. Res de capgirar la societat de dalt a baix, de combatre el patriarcat estructural, d’ajudar, acompanyar i apoderar les dones del lumpen, no fos cas que els poders establerts se’ns esveressin... Amb aquest nou model pretenen donar una pàtina de pseudomodernitat, aplaudint molt fort les dones –les que s’ho puguin permetre, per descomptat– que assoleixin llocs de decisió... mentre una altra dona els soluciona les tasques domèstiques o de cures. Simplement, volen posar més dones a la cursa pel triomf social [sic]. I sembla que no recordin que perquè les dones toquem el cel, els homes han de fer algun pas al costat i tastar una mica de purgatori.