La baronia de Perpinyà

Divendres, per un moment, vaig pensar que l'actualment dit rei d'Espanya, hereu dels usurpadors, fa 300 anys, del tron de la corona d'Aragó, tornava a ser senyor del vell comptat del Rosselló i de la fidelíssima vila de Perpinyà. El rei havia decidit, per a sorpresa dels que ho desconeixen tot en el tema nobiliari, atorgar el títol de baronessa de Perpinyà a la vídua de Jaume Vicens Vives, Roser Rahola d'Espona. És que el rei tenia, encara, anys després que Espanya regalés a França el Rosselló, la potestat de fer servir un títol nobiliari amb el nom de la capital nord-catalana? És que la corona espanyola vol reivindicar ara un territori que l'estat que representa va menysprear i abandonar? De seguida, però, l'embolic va quedar desfet. Ni el rei d'Espanya ha recuperat vells privilegis, ni ha esdevingut un paladí del retorn al Principat del Rosselló. Només es tractava d'una coincidència ben curiosa: resulta que el primer baró de Perpinyà, títol existent des del 1800, ho va ser perquè així s'ho deia de segon cognom Francesc de Nuix, avantpassat de Roser Rahola. Quines coses té la història, oi, senyor Jaume Vicens Vives?