Una situació anòmala

El diari que avui tenen a les mans és un diari dife­rent. Anòmal. Perquè no és nor­mal que un diari tin­gui el cin­quanta per cent de les seves pàgines en blanc. Però tam­poc ho és la situ­ació de la dona No és nor­mal que la vida de mol­tes dones esti­gui mar­cada per les desi­gual­tats, la violència mas­clista, la pre­ca­ri­e­tat, o l’exclusió social i labo­ral. Ho saben, que encara ara mol­tes dones tenen pit­jors con­di­ci­ons labo­rals pel fet de ser dones? On s’és vist, això? No és nor­mal un diari amb la mei­tat de les pàgines en blanc, i no ho és la invi­si­bi­li­tat que encara ara tenen les dones en la nos­tra soci­e­tat. Hi ha mol­tes mane­res, de denun­ciar aquesta situ­ació. I la d’avui, Dia de la Dona, n’és una. Al diari, com els expli­quem a la por­tada, ens hem posat d’acord perquè la nos­tra adhesió a la vaga i a la pro­testa d’avui es visi­bi­litzi dei­xant en blanc el mateix per­cen­tatge d’espai del diari que el de dones sobre el total de la plan­ti­lla. El cin­quanta per cent. Encara massa des­pro­por­ci­o­nat i poc pre­sent en els càrrecs direc­tius. El d’avui és, doncs, i en senyal de denúncia, un diari anòmal, que vol cri­dar l’atenció. Pen­sin, però, que encara ho és més la situ­ació de la dona.