Opinió

LA GALERIA

Figueres Roig 150

Miquel Roig, actual propietari, presentava els actes de commemora-ció i jubileu d’aquest segle i mig de vida de la botiga de la Rambla

No és pas habitual, ni de bon tros, que una botiga celebri 150 anys d’existència, regentada sempre per la mateixa família. És el cas excepcional de la sabateria Roig, de Figueres, que va obrir portes l’any 1869 i segueix amb ganes, il·lusió i propòsits, malgrat les actuals circumstàncies adverses amb el gran canvi de funcionament en la relació venedor-client del comerç en general i arreu.

Amb l’auditori del Cercle Sport ple com una magrana, i amb moltes cadires suplementàries, la setmana passada en Miquel Roig, actual propietari, ànima, cos i substància grisa de la botiga de la Rambla, va presentar els actes de commemoració i jubileu d’aquest segle i mig de vida més que comercial, d’ençà del rebesavi Sebastià Roig Jofre, conegut com “en Vilanova”, perquè era de Vilanova de la Muga. Si bé no és freqüent que una botiga celebri els 150 anys d’existència, menys habitual encara és, trobo, que per celebrar-ho s’ofereixin a la clientela, a la ciutat i a la comarca un seguit d’actes d’alt contingut, interès i qualitat. Els va explicar el dia de la presentació el mateix Miquel, que afirma que la llarga tradició li dona l’empenta, com un deure purament humà, una herència familiar encetada pel seu rebesavi. I la particularitat dels actes programats, a més de l’excusa de la celebració, va força més enllà de l’efemèride, perquè són un autèntic oferiment profitós a Figueres, al seu comerç i a la seva gent.

Calçats Roig té, oidà, una llarga història en articles de calçat. La nissaga va començar fent espardenyes, la peça clau amb què es va iniciar la història de la família, que ha arribat a la cinquena generació, evolucionant normalment en el temps i en el tipus de comerç, és clar. Aparentment, hom diria que totes les espardenyes són iguals, o que s’assemblen molt, però n’hi ha una gran varietat, des de la catalana pròpiament dita fins a l’envetada o de ramalet, la de pinxo, la d’un cosit, la tapada, la de careta, la russa, la de capellà, la de treneta, la de dos cosits, etc. Es podria escriure una història del país seguint la història de l’espardenya nostrada. En Miquel i la seva mare en saben un niu, i estaria bé que algun dia ens el fessin descobrir. De moment, els amics, els figuerencs, la gent de la comarca i més enllà estan d’enhorabona per aquest segle i mig que se celebrarà de manera activa i avantatjosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia