Preguntes tendencioses

“Davant dels col·legis electorals hi havia avis, nens i persones amb discapacitat?” Aquesta és una de les preguntes que hem hagut d’escoltar en el judici del procés. És tan tendenciosa, manipuladora i rotundament falsa, que sembla mentida que es pugui formular. Doncs es va fer. Va sortir de la boca de la fiscal Consuelo Madrigal, dirigida a Sebastián Trapote, ex-comissari en cap de la Policía Nacional a Catalunya. I va sortir de la seva boca sense cap mena de vergonya. Insinuant –o quasi afirmant– que no només es van formar “muralles humanes” sinó que, a més, les integraven persones vulnerables i amb discapacitat. Per reblar-ho, Trapote no només no ho va desmentir categòricament, sinó que hi va afegir que els ciutadans estaven perfectament organitzats per oferir resistència i, en la majoria dels casos, exercir la violència vers els agents. Res de negar que hi haguessin persones discapacitades. I si queda, queda. I si s’entén el que no és, doncs s’entén. Quin problema hi ha? Tot plegat enmig del silenci de Marchena. Terriblement greu.

Des de l’inici del judici, l’acusació i els cossos policials espanyols han intentat abonar el discurs de la violència però sense aportar cap mena de prova sobre casos concrets d’aquesta suposada brutalitat ciutadana. I, encara més, sense poder-hi involucrar directament els acusats. Però el gran dubte és fins a quin punt això té importància per al tribunal que els està jutjant.