Quin ridícul!

A mi em sem­bla que el millor de tot aquest capítol de la Junta Elec­to­ral pro­hi­bint els llaços grocs dels edi­fi­cis de la Gene­ra­li­tat és veure com n’és, de ridícul tot ple­gat. Com n’és, de ridícula la decisió que han pres els mem­bres de la Junta Elec­to­ral, i com n’és, de gran el ridícul que ha fet Ciu­ta­dans (el ridícul que ha tor­nat a fer Ciu­ta­dans, hau­ria de dir) quei­xant-se’n. Sap fer alguna cosa més, Ciu­ta­dans, que inten­tar pro­vo­car-nos a par­tir dels llaços grocs? És aquest, el seu pro­grama elec­to­ral? Anar-se’n a Tor­tosa a treure llaços grocs? Anar-se’n a Amer? Anar-se’n a Water­loo? Coi, Inés, quina pro­fun­di­tat! Quin nivellàs! Si no fos que tota aquesta polèmica m’indigna, em repugna i em fas­ti­gueja, seria dels par­ti­da­ris de fer un Tor­tosa. Volen que tra­guem els llaços grocs dels edi­fi­cis públics? Doncs tra­guem-los, durant uns dies, i donem-los pei­xet. I amb un som­riure. Ja hi tor­na­ran a ser. No crec que una queixa de Ciu­ta­dans es mereixi la inha­bi­li­tació del pre­si­dent Torra o de qui sigui. Se’n recor­den, de quan Inés Arri­ma­das i Albert Rivera se’n van anar a Ale­lla, al Maresme, a treure llaços grocs d’una barana? Van treure’ls, es van fer la foto, i al cap de poca estona els veïns, amb tota natu­ra­li­tat, els van tor­nar a pen­jar. Ara és la Junta Elec­to­ral, qui ho ordena. Doncs facin un Ale­lla. Con­tra els llaços grocs, que són tot un símbol del que passa en aquest país, no hi poden fer res. Per més que en tre­guin, en con­ti­nu­a­ran veient arreu. La por­ta­veu del govern, Elsa Artadi, va anun­ciar ahir que l’exe­cu­tiu de Torra res­pondrà de forma “com­ba­tiva” con­tra la decisió de la Junta Elec­to­ral. Molt bé. Segur que la decisió que pren­gui el govern em sem­blarà bé. Però a mi em sem­bla que, a banda de “com­ba­tiva”, la res­posta hau­ria de ser ima­gi­na­tiva. Ho hem sabut ser sem­pre, fins ara. Dis­crepo de la decisió de la Junta Elec­to­ral, que sap per­fec­ta­ment que el llaç groc és una expressió col·lec­tiva de rebuig con­tra la situ­ació de manca de lli­ber­tat que patei­xen pre­sos i exi­li­ats, i que va molt més enllà d’uns par­tits polítics. Però jo he deci­dit no caure en la pro­vo­cació que busca Ciu­ta­dans. Aposto per fer un Ale­lla. I degus­tar, en tot cas, el ridícul que han fet. Ja veu­rem què fa el govern.