Quaresma democràtica

Per arribar a la “festa de la democràcia”, que se situa el diumenge d’introduir el vot a l’urna, ens fan passar per una Quaresma penitencial. Fins i tot creen un tribunal inquisitiu especial que vigila que el dejuni i l’abstinència siguin observats. No es poden fer certes manifestacions, no es poden publicar enquestes a partir d’un dia fixat, els mitjans de comunicació públics han de seguir pautes restrictives per informar sobre la campanya, s’han de despenjar emblemes dels balcons, s’ha d’estar molt atent a qualsevol instrucció nova, sempre limitadora, dels jutges. Quan dirigia l’edició del Maresme d’El Punt vam donar notícia en plena campanya electoral d’una enquesta local, festiva i sense transcendència que havien organitzat els veïns de Vilassar de Dalt sobre les eleccions. Més que una enquesta era una juguesca, una llumineta (una “porra”, veig que se’n diu ara). Ens va caure una multa que ens va deixar estabornits i que ni el mateix advocat Carles Monguilod amb totes les seves arts va poder evitar. Un partit ens va acusar de no haver obtingut el resultat que esperava a escala nacional per culpa de la intromissió periodística i el vam tenir enfadat quatre anys seguits.

La Quaresma original, la religiosa, desemboca en el diumenge de Pasqua, segons el Vaticà el dia més important de l’any, la “festa de l’Església”. Dos dies abans hi ha hagut el Divendres Sant, el del recolliment, el silenci, la meditació... L’Església l’ha acabat fent molt tolerant. L’anomenada Junta Electoral és més severa que el papa de Roma i no en deixa passar ni una el dissabte vigília de la “festa de la democràcia”, oficialment dia de reflexió per no dir-ne de l’estat d’excepció.

Ahir va ser Sant Josep. Havia estat una festa molt grossa, quan a cada casa hi havia un Josep. A les taules apareixien grans rostits i grans plates de crema. Què passava si Sant Josep queia en Quaresma? Bé: sempre hi acostuma a caure, i ahir no va ser una excepció. Què passava si queia en un divendres qualsevol de Quaresma, dia de dejuni i abstinència? Passava que Sant Josep era més fort, i l’Església admetia els rostits i els plats de crema. La Junta Electoral no està per francesilles ni butlles. Jo fins i tot diria que se sent més còmoda en la restricció que en la pròpia “festa de la democràcia”, com el cos cardenalici anterior al Vaticà II apreciava més els rigors quaresmals que el dia de Pasqua. La celebració pasqual queda resolta en dos dies: diumenge i dilluns. En alguns llocs, ni dilluns. La Quaresma, com el nom indica, dura quaranta dies i quaranta nits. Ha anat precedida del carnaval: ni una setmana. De seguida s’interposa el dimecres de cendra

El judici a l’independentisme, és la penitència prèvia a la resurrecció, a la festa de la democràcia?