La crítica eterna

Si tenen la sensació que vivim en una crisi permanent, no pateixin. Al contrari, se n’han d’alegrar. Vol dir que vivim en democràcia. Millorable, cert. Però democràcia. I la democràcia és crisi permanent, perquè permet la discussió continuada, posar-ho tot en dubte a cada minut. Discussió amplificada exponencialment ara per les mal anomenades xarxes socials. Bàsicament, perquè dient Twitter n’hi hauria prou. Ens podem llevar al matí i escoltar discutir a la ràdio com si s’acabés el món. Podem fer un cop d’ull a les piulades i trobar-hi coses molt desagradables. Podem obrir l’ordinador –o una app del mòbil– i entrar a qualsevol diari digital dels que ho tensen tot per tenir clics, que vol dir ingressos. Podem seguir a la tarda a la televisió i, si a la nit no estem enganxats a cap sèrie, doncs també. Tot és discussió. Discutim per sobre de les nostres possibilitats. Ho critiquem tot. Hi ha crítiques entre contraris polítics, i també brutals guerres fratricides. És la democràcia, es veu. I està molt bé.

Si malgrat aquesta reflexió continuen tenint la sensació que vivim en el pitjor dels mons, facin una altra prova. Tota aquesta gent que de dilluns a divendres, ajuden –o ajudem– a transmetre aquest estrès, el cap de setmana descansen. I publiquen imatges bucòliques al seu Instagram del lloc on reposen o fan una botifarrada. És senyal que no n’hi per a tant. De fet, aquí es va declarar la independència i tothom va marxar de cap de setmana. Així que, com va dir el filòsof: “Al loro, que no estamos tan mal.”

I, malgrat tot, vivim angoixats pel soroll omnipresent. N’hi ha que diuen que no entenem la democràcia o que el fracàs de la democràcia és no crear ciutadans preparats per entendre-la, i encara més en temps accelerats. Potser sí, però potser el problema és tan bàsic i antic com l’educació. Per això ens dona pau veure als bètics aplaudir Leo Messi. Perquè algú li reconeix alguna cosa, a l’adversari. Quina pau. I quina lliçó. La de Messi i la del públic. Ara, si volen discutir: no és el que passa quan algú exerceix una tirania?