Passar comptes

Després de l’explosiva declaració (en sentit metafòric, senyor fiscal) del major Trapero que desactiva la teoria de la rebel·lió, alguns comentaristes del judici han posat l’accent en la que en podríem dir derivada política d’aquell testimoni. És a dir, en la “traïció” que hauria comès el govern de la Generalitat amb relació als votants independentistes mantenint viva la ficció d’una proclamació de la República que ja sabrien que no podrien implementar. Seria l’hora, segons aquests analistes, que els votants enganyats passessin comptes amb els seus dirigents.

Només algú molt encegat pot ignorar que el procés ha comès errors i que l’independentisme té pendent una reflexió a fons sobre el passat i el futur de la seva estratègia. Ara bé, el problema, crec, és un altre. Com es pot emprendre una revisió a consciència en plena ofensiva política i judicial, quan es tanca l’espai de diàleg i quan hi ha tot un govern i dos dirigents de la societat civil perseguits per haver convocat un referèndum i haver promogut una rebel·lió que tothom sap inexistent? De fet, si algun exercici d’autocrítica s’ha fet –insuficient, si es vol– ha estat dins el sobiranisme, avalat el 21-D. La reflexió més profunda i la reorientació de rumb que calgui continuaran sent impossibles mentre, des de l’altra banda, imperi la lògica de la repressió i d’anul·lar l’adversari al preu que sigui.