La bandera d’Òmnium

Sur­re­a­lisme a la sala segona del Tri­bu­nal Suprem per mitjà dels agents de la Guàrdia Civil que hi pres­ten decla­ració. Com la de l’iden­ti­fi­cat P35979V quan va des­criure com en la con­cen­tració per l’escor­coll a la con­se­lle­ria d’Exte­ri­ors, a la Via Laie­tana, va poder iden­ti­fi­car ban­de­res d’Òmnium. Un tros de roba verda, amb la ins­cripció de l’enti­tat, una rat­lla i un pal, va ser la des­cripció, quan l’advo­cada de Jordi Cui­xart, Marina Roig, li’n va dema­nar els detalls. Som­riu­res d’estu­pe­facció dels pre­sents. Els inter­ro­ga­to­ris d’alguns dels agents del cos armat s’han desen­vo­lu­pat més o menys així: dibuix apo­calíptic de les mobi­lit­za­ci­ons, amb violència, tumults, mura­lles huma­nes i cares d’odi mai vis­tes en vint-i-cinc anys de car­rera, conei­xe­ment exhaus­tiu de fets encara que no s’hi fos pre­sent i alguns oblits dels que els con­cer­nei­xen. També un ús abu­siu de la metàfora i la hipèrbole. Així, quan pre­gun­ten les defen­ses afi­nen el relat i la “pluja d’ampo­lles d’aigua” acaba reduïda al llançament d’entre “dues i cinc”, en les cala­mi­to­ses cir­cumstàncies vis­cu­des es reco­neix que no es van regis­trar detin­guts, ni els agents van haver de fer ser­vir, ni que fos a mode dis­su­a­siu, les seves armes. La rebel·lió tam­poc es va tra­duir en cap lesió impor­tant per als guàrdies civils que van par­ti­ci­par en els dis­po­si­tius de l’hor­ror expli­cats fins ara. Pot­ser en blaus, això sí.

Delic­tes de rebel·lió i sedició i fins a 25 anys de presó és el que es demana per als pre­sos polítics asse­guts al banc dels acu­sats que fa més d’un any que estan pri­vats de lli­ber­tat. Si en les pri­me­res ses­si­ons ja es va evi­den­ciar la incon­sistència dels dos delic­tes, als quals el major dels Mos­sos d’Esqua­dra, Josep Lluís Tra­pero, va donar l’esto­cada mor­tal, en la sisena set­mana de judici es des­fan com un terròs de sucre a cada pre­gunta que for­mu­len els advo­cats de les defen­ses. La rebel·lió acaba con­ver­tida en molta gent con­cen­trant-se, cares enfa­da­des, alguna bote­lla vola­dora, pro­jec­tes de llei públics, cor­reus rebuts i fins i tot ban­de­res on es pot lle­gir la paraula “democràcia” impresa. Heus aquí la seva rebel·lió.