Montserrat Bassa

Benvolguts lectors; atès que ja ens acostem a unes eleccions estranyes, però molt importants –jo diria fonamentals– com són les del 28 d’abril al Congrés dels Diputats i al Senat. M’ha semblat just i interessant dedicar una galeria a una candidata nova; la cap de llista d’ERC al Congrés a la circumscripció de Girona, la Montserrat Bassa.

Qui és Montserrat Bassa? D’entrada, diria que és una dona forta, ferma, solidària, compromesa i sacrificada; la tirallonga d’adjectius no s’acaba aquí. Doncs bé, Montserrat Bassa i Coll és una persona catalana, que viu a l’Alt Empordà, i que és la germana de la Dolors Bassa, la presonera política, exconsellera i exdirigent de la UGT de Girona, que va passar una llarga temporada a la presó figuerenca de Puig de les Basses i que, actualment, està a “la garjola” d’Alcalá Meco i és jutjada al Tribunal Suprem, a la capital de l’altiplà castellà. En aquests darrers 18 mesos (més o menys) la vida de les germanes Bassa ha canviat molt. La Dolors ha perdut la seva llibertat per defensar unes determinades idees polítiques i la Montserrat ha hagut d’habituar-se a una nova situació. S’ha vist obligada, per solidaritat familiar, a prendre consciència política i a posar-se en primera línia del combat cívic i polític davant d’una detenció i les acusacions d’un judici –de la seva germana– que és una veritable infàmia, tal com molt bé va definir l’eurodiputat francès dels verds José Bové fa unes setmanes en el programa de TV3, FAQS, en què va dir, amb molt bon criteri, que aquest judici és una mena de construcció totalment falsificada, com a l’antiga Unió Soviètica, quan es jutjaven dissidents polítics. Montserrat Bassa és una dona consistent (moralment parlant), un exemple magnífic, de voluntat humana de sacrifici i fortalesa d’esperit que es compromet amb quelcom que avui dia no és gaire net, la política; però que, en el cas de la Montserrat, és com una mena de restauració de la dignitat política. Montserrat Bassa no amaga el seu sentiment d’indignació vers el que li està succeint, a la seva germana; la recordo molt bé fa uns mesos en un sopar groc solidari al Pa Volador, a Vilatenim, al terme de Figueres i molts dimarts, abans que la Dolors fos traslladada a Alcalá Meco a primera línia expressant uns sentiments nobles d’indignació a l’esplanada davant de la presó de Puig de les Basses. La Montserrat Bassa ha fet el pas. La Montserrat Bassa ha donat un gran exemple d’humanisme polític i sacrifici humà. Ara cal que el poble, la gent de les comarques gironines també sigui valenta.