Metgesses

Dels 485 estu­di­ants de la Facul­tat de Medi­cina de la UdG, 365 són dones i 120, homes. Això vol dir, ni més ni menys, que hi ha un 75% de dones. Però tot i aquesta con­tun­dent majo­ria feme­nina, és poc pro­ba­ble que elles arri­bin mai a diri­gir un cen­tre hos­pi­ta­lari. Lle­vat que canviïn molt les coses. I que, a més, el canvi sigui ràpid. Fa temps que el sexe femení domina les aules de medi­cina, i les de la UdG no són cap excepció. Hi ha qui apro­fita aquesta evidència numèrica per defen­sar que només és qüestió de temps que acabi la dis­cri­mi­nació de gènere en el sec­tor sani­tari. Que només cal espe­rar que aques­tes estu­di­ants arri­bin al mer­cat labo­ral. I tot resolt. Sem­bla­ria un bon rao­na­ment, si no fos que la rea­li­tat des­men­teix aques­tes pre­vi­si­ons. Van pas­sant els anys i la gestió i direcció del sec­tor sani­tari, o sigui la cúpula, con­ti­nua mos­trant una ver­go­nyosa supe­ri­o­ri­tat mas­cu­lina. Només una desena de la sei­xan­tena d’hos­pi­tals públics de Cata­lu­nya estan diri­gits per dones. I alguns estu­dis cal­cu­len que només el 5% de les met­ges­ses acce­di­ran a un lloc de res­pon­sa­bi­li­tat durant la seva car­rera pro­fes­si­o­nal. No cal afe­gir gaire res més. O pot­ser sí. Tor­nant a la UdG, a l’equip direc­tiu de la seva Facul­tat de Medi­cina només hi ha una dona entre els set mem­bres la inte­gren. No es tracta ara de fer-ne sang, sinó tot el con­trari. Espe­ci­al­ment si tenim en compte que la facul­tat està d’ani­ver­sari ja que fa 10 anys del nai­xe­ment dels estu­dis de medi­cina a la UdG. És en aquest con­text de cele­bració que van aparèixer en aquest mateix diari les dades sobre el gènere del seu alum­nat. I és tan bona ocasió com qual­se­vol altra per rei­vin­di­car, una vegada més, el paper de les dones. I també, per des­comp­tat, per rei­vin­di­car l’encert dels que van apos­tar per crear aquest grau, tot i els res­pec­ta­bles dub­tes i recur­sos limi­tats. Encara recordo quan vaig anar a fer donació del cos a la ciència al que en aquell moment era una facul­tat aca­bada de néixer. Estava ins­tal·lada en uns bar­ra­cons a Mon­ti­livi i per acci­dent vaig entrar a la sala de dis­sec­ci­ons. I la veri­tat és que veure on podien anar a parar les meves res­tes em va fer dub­tar sobre si aca­bar de fer el pas. Per sort avui les coses han can­viat i la facul­tat és un refe­rent, sobre­tot gràcies la seva meto­do­lo­gia d’apre­nen­tatge basat en les habi­li­tats. I això es mereix una feli­ci­tació.