Pros i contres

Primer. La majoria dels polítics empresonats o a l’ exili es presenten a les eleccions. Uns, en Carles Puigdemont i l’Oriol Junqueras, es presenten com a cap de llista del seu respectiu partit o el que sigui a les eleccions europees. És una manera de dir a Europa que a l’Estat español hi ha presos polítics i exiliats. És una bona jugada. Ara, però, s’haurà de veure, si són elegits, si podran exercir el mandat popular. Carles Puigdemont sembla que en té possibilitats. El més problemàtic és Oriol Junqueras. Des de la presó difícilment podrà entrar a la cambra europea. Per cert, si són elegits i assoleixen l’acta de diputats europeus, els diputats al Parlament català hauran de renunciar a l’acta. Això també suposa una decisió difícil que els interessats hauran de valorar molt detingudament. També s’haurà de tenir molt present que Puigdemont, des de Bèlgica, podrà intervenir en la campanya electoral i que Junqueras, no.

Segon. Altres empresonats també es presenten, uns a les eleccions generals espanyoles, Junqueras, Rull, Turull, Sànchez, per a diputats, i d’altres –Romeva–, per a senadors. Forn, com a cap de llista a l’alcaldia de Barcelona. Aquí també tenim un problema. Si no són absolts, tampoc podran exercir el mandat popular. Hauran de ser d’altres que assumeixin les funcions de caps de llista de les seves respectives circumscripcions. És molt encomiable que els nostres presos polítics tinguin la valentia de presentar-se de nou davant la ciutadania i demanar que els tornin a votar. No hi ha cap dubte, aquests presos polítics són líders naturals de la ciutadania independentista; però, d’alguna manera, no impedeixen que surtin nous líders? Són els pros i els contres de tota decisió. Personalment crec que té molts més pros que contres. Els seus segons hauran d’assumir el rol que els pertocaria a ells.

Tercer. També alguns familiars de presos i preses polítics es presenten en aquestes eleccions que venen. Montserrat Bassa, germana de la Dolors Bassa, es presenta de cap de llista d’ERC al Congrés dels Diputats, per la demarcació de Girona. Diana Riba, parella de Raül Romeva, es presenta com a segona de Junqueras a les eleccions europees, i la parella de Rull, Meritxell Lluís, com a senadora per Barcelona. Són persones sense experiència política però molt determinades a treballar per aconseguir el gran objectiu de país, que és la independència. Que ERC i el PDeCAT les hagin proposat i que elles hagin acceptat ja mereix tota la confiança. Però segur que també hi podem trobar contres, com ara que se les voti per sentimentalisme i no per opció política.

Quarta. Poble Lliure, grup integrant de la CUP ha decidit presentar-se a les eleccions espanyoles, juntament amb Som Alternativa, d’Albano Dante Fachin, i el moviment Pirates. Faran una candidatura rupturista d’esquerres i republicana. La decisió de la CUP de no presentar-se deixava un espai buit que aquesta candidatura vol omplir. El problema és que, si no aconsegueixen cap diputat, segur que restaran vots a altres candidatures d’ esquerres i que no són absolutament rupturistes.

Cinquena. Possiblement allò que provoca més pros i contres és la decisió d’escollir tres consellers de pes per a les llistes. No serà allò de vestir un sant per desvestir-ne un altre?