Ja era hora!

Per fi l’Església, amb el papa Fran­cesc al cap­da­vant, s’ha pro­nun­ciat amb llen­guatge con­tun­dent i enèrgic per posar fi als abu­sos sexu­als dels seus cler­gues i jerar­ques, siguin per pederàstia, siguin per vio­la­ci­ons (que també n’hi ha hagut) a reli­gi­o­ses en què, molt sovint, l’abu­sa­dor ha fet ser­vir la con­dició jeràrquica. El papa Fran­cesc, en el seu dis­curs de clo­enda, entre altres coses, es va com­pro­me­tre que l’Església “no es can­sarà de fer tot el neces­sari per por­tar davant la justícia” qual­se­vol que hagi comès “abu­sos de tipus sexual” i que “mai inten­tarà enco­brir o subes­ti­mar cap cas”, afir­mant també que “la uni­ver­sa­li­tat d’aquesta plaga no dis­mi­nu­eix la seva mons­tru­o­si­tat dins de l’Església”.

Tota una decla­ració d’inten­ci­ons en la qual sem­bla clar que per al Vaticà qual­se­vol tipus d’abús sexual no pot pres­criure i, en con­seqüència, “és farà tot el neces­sari per por­tar davant la justícia a qui l’hagi comès”. Doncs bé, segons l’epis­co­pat espa­nyol, d’acord amb el que ha decla­rat el seu pre­si­dent, mon­se­nyor Blázquez, l’Església espa­nyola no inves­ti­garà els casos d’abu­sos sexu­als del pas­sat. Una decla­ració a l’estil típica­ment espa­nyol (no accep­ten que altres els diguin el que han de fer) en la qual resta evi­dent que es neguen a des­ta­par els casos que han pres­crit. Negació que podríem inter­pre­tar com si no vol­gues­sin que es des­cobrís els abu­sa­dors ni aquells que en el seu dia els van enco­brir... Sigui el que sigui, està demos­trat que el temps ho des­tapa tot!

L’Església és evi­dent que ha fet un pas enda­vant molt llo­a­ble. No obs­tant, sense sor­tir d’aquesta pan­ta­lla, hi ha altres urgències a les quals també cal fer front: el celi­bat obli­ga­tori dels cler­gues, car és anti­na­tu­ral i una andròmina que el Vaticà con­serva només per als de ritus romà (en els cler­gues popes de ritus ori­en­tal el celi­bat no és obli­ga­tori i la majo­ria són casats), la qual cosa, a més de ser una dis­cri­mi­nació cruel, podria ser, també, causa d’alguns abu­sos sexu­als que aquests dies han estat comen­tats per tots els mit­jans.

Hi ha, però, una altra qüestió urgent que cal extir­par una vegada per totes: la històrica i fins i tot malin­ten­ci­o­nada acti­tud patri­ar­cal o, pot­ser més ben dit, mas­clista de la jerar­quia. Déu va crear l’home i la dona com a dos éssers com­ple­men­ta­ris, iguals en drets i obli­ga­ci­ons, no només davant de Déu, sinó també davant del món. Per què, doncs, aquesta obs­ti­nació en estig­ma­tit­zar la dona i con­si­de­rar-la infe­rior? Per què qui més hau­ria de vet­llar pel com­pli­ment de la volun­tat divina no ho fa? La dona no només ha de tenir accés al sacer­doci, sinó a qual­se­vol càrrec o res­pon­sa­bi­li­tat dins i fora de l’Església, doncs ha demos­trat a bas­ta­ment les seves capa­ci­tats i una sen­si­bi­li­tat que difícil­ment tro­bem entre els homes.