Incansable Vila Casas

Antoni Vila Casas va obrir el museu Palau Sol­terra de Tor­ro­e­lla de Montgrí el 2000. Tenia 69 anys, havia fet una immensa for­tuna en la indústria far­macèutica, però afron­tava el seu peri­ple pel món de l’art amb les ener­gies d’un home de 20. Era col·lec­ci­o­nista de tota la vida i havia deci­dit fer un pas més: com­par­tir amb la soci­e­tat cata­lana la seva passió. Després vin­drien els Espais Volart de Bar­ce­lona; el museu Can Mario, a Pala­fru­gell (que aca­ba­ria espe­ci­a­lit­zat en escul­tura, men­tre que el Palau Sol­terra seria per a la foto­gra­fia); i, el 2009, el museu Can Fra­mis (de pin­tura), també a la capi­tal del país, amb el qual sem­blava que tan­cava la xarxa. En algun moment va pen­sar que no seria a temps de veure-ho tot inau­gu­rat per culpa d’una malal­tia. Però el cas és que Vila Casas torna a tenir for­ces per empènyer un nou repte, ara en ter­res tar­ra­go­ni­nes. El cas­tell de Vila-seca serà aviat la seu de la seva fun­dació al sud de Cata­lu­nya gràcies a un acord amb l’Ajun­ta­ment d’aquesta loca­li­tat, pro­pietària del monu­ment. Un edi­fici emblemàtic, la pell que a Vila Casas li agrada que pro­te­geixi l’art per poder-lo difon­dre amb més valors. El de Vila-seca serà un cen­tre amb una pro­gra­mació d’expo­si­ci­ons tem­po­rals dels fons d’aquest mece­nes, incon­di­ci­o­nal de l’art català i pro­mo­tor d’artis­tes d’uni­ver­sos cre­a­tius plu­rals, siguin emer­gents o figu­res històriques. Al puzle ja només li falta una peça: Lleida. De ben segur que el com­ple­tarà.