Innocents

Com que tinc vin­cles fami­li­ars, antics i actu­als, amb l’Argen­tina, segueixo per les xar­xes els dos dia­ris de més difusió a Bue­nos Aires, La Nación i Clarín. El fus horari fa que l’acti­vi­tat infor­ma­tiva s’avivi a la nit, quan allà comença el dia. Abans-d’ahir La Nación afir­mava que si els argen­tins són uns enra­o­na­dors tor­ren­ci­als és perquè els agrada tan poc el mate que per estal­viar-se de con­su­mir-lo allar­guen les con­ver­ses. El mate és una infusió d’her­bes que se suc­ci­ona amb la bom­bi­lla, una mena de palla de metall. Molta gent el pren a soles, fins i tot pas­se­jant pel car­rer, però molts d’altres el con­su­mei­xen amb amics o fami­li­ars, al vol­tant d’una taula. Segons La Nación, que avala la infor­mació amb l’estudi d’una uni­ver­si­tat, és en aques­tes tro­ba­des on les con­ver­ses s’allar­guen per tenir la boca ocu­pada amb una altra cosa que no sigui la beguda amar­gant i de deglució difícil. Em sem­bla haver lle­git que el mate va ser una cre­ació dels jesuïtes del Para­guai perquè els indígenes s’abs­tin­gues­sin de substàncies into­xi­cants. Del Para­guai va pas­sar a l’Uru­guai i l’Argen­tina. Els tres països estan poblats de xer­rai­res. Em vaig ficar al llit rient. A les fos­ques se’m va encen­dre la llu­meta. L’Argen­tina, com la majo­ria de països ame­ri­cans i euro­peus, cele­bra els Inno­cents el pri­mer d’abril. La Nación havia tret la notícia aquest dia.

Els dia­ris d’aquí havien publi­cat inno­cen­ta­des el 28 de desem­bre. Van estron­car el cos­tum quan van començar a pren­dre’s la feina seri­o­sa­ment. Massa seri­o­sa­ment, vull dir. Un diari no podia publi­car men­ti­des. Si de cas una de sola: l’arri­bada dels Reis el sis de gener. Com si els nens lle­gis­sin dia­ris. Els nens creu­rien en els Reis ni que publi­ques­sin a cinc colum­nes i a por­tada que són els pares. Ara ens pre­o­cu­pen molt les fake-news: fal­se­dats, men­ti­des i but­llo­fes que es donen per cer­tes. Alguns dia­ris seri­o­sos les pro­pa­guen invo­luntària­ment a base de repro­duir les parau­les d’un polític o altre, en cam­pa­nya o fora de cam­pa­nya. Trump hi té la mà tren­cada. També els que faci­li­ten men­ti­des sobre Cata­lu­nya i els cata­lans –i vice­versa. alguns– per mirar d’enfron­tar i enre­dar. En mig d’aquest bati­bull mun­dial i local, ¿tan per­ni­ci­osa seria una men­tida con­tro­lada que posés a prova la innocència dels lec­tors? Em sem­bla que fins i tot seria un leni­tiu. L’Argen­tina està feta un des­as­tre, com sem­pre. Aquí o a Europa, hi anem en camí. Els argen­tins tro­ben un moment per riure’s d’ells matei­xos: “Xer­rem tant perquè no ens agrada la beguda naci­o­nal.”

A Menorca, que havia estat britànica, fan “es dia d’enga­nyar” també el pri­mer d’abril. Segueixo el diari Menorca per raons sen­ti­men­tals. Miraré si els menor­quins són lacònics perquè tenen la boca ocu­pada amb el millor for­matge del món i un bon Xori­guer.