Constitució adulterada

Comparteixo algunes posicions que indiquen que, a hores d'ara, en el pronunciament dels magistrats del Tribunal Constitucional ja ha deixat de tenir rellevància si seran tres o trenta els articles escapçats, modificats o reinterpretats de l'Estatut. Primer, perquè aquest òrgan ha estat polititzat de tal manera que poc té a veure amb la característica d'imparcialitat que s'atribueix a un tribunal. I tampoc es pot considerar constitucional perquè, en estar compost per membres que ja haurien d'haver deixat els seus càrrecs segons s'estableix constitucionalment, està incomplint la carta magna. Però el problema de fons d'una sentència contrària a l'Estatut és que suposarà una reinterpretació de la Constitució de tal magnitud que, al meu entendre, suposa una reforma constitucional encoberta al marge dels canals establerts per la mateixa Constitució. És a dir, que precisament aquells, com el PP, que acusaven l'Estatut de ser un instrument per provocar una reforma constitucional il·legítima de caire federalista, utilitzarien el recurs sobre l'Estatut per obrir una via reformista del pacte constitucional però en un sentit contrari. Clarament cap a la uniformització de l'Estat. La sentència, llavors, es podria fonamentar en el que podríem anomenar un frau de llei, perquè no només es modificaria l'Estatut ara vigent en un clar xoc de legitimitats amb la voluntat democràtica expressada per la ciutadania catalana a les urnes, sinó que també es modificaria la concepció constitucional de l'Estat i, per tant, el contingut de la carta magna, ja que tot i no variar el text, sí que se'n faria una reinterpretació molecular. Des d'aquest punt de vista, Catalunya davant una sentència contrària a l'Estatut no haurà de debatre si acata la sentència del Constitucional, sinó si pot continuar acatant una Constitució que haurà estat manifestament adulterada.