A la tres
El pas de Pascal
Com que les declaracions de diumenge de Marta Pascal a La Vanguardia em sonaven d’alguna cosa, avui els proposo un joc ben fàcil. I és que encertin de qui són les declaracions que els transcriuré a continuació, si de l’exlíder del PDeCAT, Marta Pascal, o de l’exlíder d’Unió Democràtica, Ramon Espadaler. Agafin paper i llapis: 1) “Hem fet massa concessions a la CUP, organització amb qui no tenim res a veure.” 2) “Ha estat extremament imprudent fer cas a la CUP.” 3) “Cal treballar pacientment per l’única solució possible a Catalunya: un referèndum acordat.” 4) “La celebració d’una consulta pactada amb l’Estat és l’única sortida al conflicte entre Catalunya i Espanya.” 5) “Crec en l’aprofitament de l’autogovern i en la necessitat de ser útils a la societat.” 6) “Volem un govern que es pugui guanyar el respecte de la gent que vol recuperar el consens majoritari intern del nostre país.” Podria continuar, però em sembla que ja se n’han fet una idea, de les grans diferències entre un i altre. La 1), la 3) i la 5) són de Marta Pascal. I la 2), la 4) i la 6), de Ramon Espadaler, que el 2015 ens parlava de la necessitat de recuperar l’espai que havia quedat orfe després de la radicalització de CDC i apel·lant al “seny” dels catalans. Suposo que se’n recorden, del que van decidir els catalans aquell 27-S del 2015. I és que Unió, la Unió d’Espadaler (Duran i Lleida ja s’havia retirat discretament traspassant-li la papereta), va obtenir 0 diputats. Cero patatero, que diria aquell. Ara, un cop Espadaler ja s’ha refugiat al PSC, és Pascal qui avançava diumenge la possibilitat de promoure una nova formació política per acollir la gent que se sent “òrfena”. I ho feia (si s’han pres el joc seriosament suposo que ja ho han comprovat) amb alguns arguments que a mi a hores d’ara em provoquen un cert déjà vu. Però saben què els dic? Que està molt bé, que l’espai exconvergent (o postconvergent, que no sé mai com dir-ho) s’aclareixi d’una vegada. I que de la mateixa manera que un dia es va aclarir a les urnes què representava la Unió de Duran, s’aclareixi també què representa el PDeCAT de Pascal. Més enllà de dir-ho, Pascal l’hauria de fer, el pas. Així sabríem amb qui compta més enllà de les insinuacions, i sabríem, és clar, quants dels orfes polítics que hi ha a Catalunya li fan confiança.