De reüll
Indecisos
Entre les moltes dades recollides pel baròmetre del CIS, m’ha cridat l’atenció el 41% d’indecisos. No és que em sorprengui que hi hagi gent dubtosa a l’hora d’agafar una papereta, però sí que sobta aquest percentatge tan elevat d’indefinició. És veritat que, rere els anomenats indecisos, hi ha un sac molt ample on es barregen cagadubtes professionals –vull dir que mai estaran segurs, en cap convocatòria electoral– amb votants confrontats a opcions molt semblants i que es debaten en el matís, fins a personal que, simplement, diu que no sap el què, però que en realitat no vol revelar la seva veritable intenció.
De votants n’hi ha de moltes menes. Hi ha l’ideològic, el militant de pedra picada que manté una fidelitat incondicional a una sigla o a un espai polític. Hi ha el tàctic, el que es pren les eleccions com un joc d’estratègia i que, en lloc de votar directament el que li demana el cap (o el cos), estudia moviments combinats perquè, a la manera d’una carambola de billar, acabin produint l’escenari que considera més favorable. Hi ha també el frívol, el que juga amb la papereta sense atorgar-li més transcendència, el que castiga amb el vot, el que premia, el que no s’identifica mai amb res...
Em pregunto què farà decantar, finalment, els indecisos, quin argument trobaran definitiu per acabar triant una llista o una altra, encara que sigui per pensar l’endemà que es van equivocar. O potser no.
