Horaris espanyols

Veus assenyades reclamen, des de fa temps, una racionalització dels horaris laborals a l'Estat espanyol, bàsicament perquè així s'afavoriria, entre altres coses, una millor conciliació familiar. Les mateixes veus recorden també que la llarga aturada del migdia i això de sopar tan tard al vespre, és un costum que no té pas més de setanta o vuitanta anys. També diuen que uns horaris tan estirats al llarg del dia o el simple fet de passar més hores a la feina no garanteixen una millor productivitat a les empreses, com ja ho han constatat diferents enquestes. La dinàmica, però, és tan forta que, malgrat alguns intents aïllats, molta gent encara continua fent més hores que un rellotge i passen la major part del dia fora de la família. Un exemple recent, els magistrats del Tribunal Constitucional: més de tres hores de recés a l'hora de dinar. Però ja ho heu vist, ni amb una bona migdiada no hi ha hagut manera que es possessin d'acord sobre si retallaven més o menys el nostre pobret –i ja depauperat– Estatut.