Full de ruta
Contra Puigdemont
El volen derrotat però l’obstinació a perseguir-lo ha engrandit la seva figura política. Ell continua tossut i serà el poble de Catalunya qui haurà de decidir
L’escriptor Miquel Pairolí va deixar escrit: “La dignitat construeix la personalitat com l’orgull tendeix a destruir-la.” El president Carles Puigdemont el va citar en el seu discurs d’investidura del 10 de gener del 2016, que va concloure dient: “Deixem l’orgull, agafem la dignitat.” Qui es podia imaginar fa poc més de tres anys tot el que li ha passat?, que és el que li ha passat al país. És evident que amb la decisió de deixar l’alcaldia de Girona per ser investit president de la Generalitat sabia que se la jugava, perquè era l’escollit per donar la paraula al poble de Catalunya per si decidia convertir-se en un estat propi. Del MHP Puigdemont es poden dir moltes coses, però no que no parli clar. D’ell s’ha escrit que és molt valent i molt tossut, i ho ha demostrat. Se la va jugar per fer allò que va dir que faria i la seva situació actual és la d’exiliat polític. Tres anys després tenim presos polítics i polítics exiliats, i a ell el va destituir el president del govern espanyol i no pas el Parlament de Catalunya. De fet la gent li va tornar a fer confiança el 21 de desembre del 2017, en les eleccions convocades pel 155. Ara s’ha convertit en la peça de caça major que l’Estat anhela. El volen a la presó i sotmès. Molta gent es preocuparia de la seva situació personal, però ell s’ha convertit ja en un símbol i continua plantant cara a l’Estat, ara al capdavant de la llista per a les eleccions europees. El volen derrotat, però l’obstinació a perseguir-lo ha engrandit la seva figura política. Ho té tot en contra: l’Estat, els qui manen al Parlament europeu, l’statu quo i fins i tot els que són (o haurien de ser) companys de viatge. La seva figura és incòmoda per a tots, començant per a alguns dels seus. Perseguint-lo, amenaçant-lo estan deixant clar que és el gran enemic de l’Estat. També dels que creuen que cal pactar amb l’Estat per tirar endavant. Ell, però, continua tossut i serà el poble de Catalunya qui haurà de decidir. Com deia un antic col·laborador, “quan tothom defalleixi, ell seguirà i seguirà”.
