Contra Puigdemont

L’escrip­tor Miquel Pai­rolí va dei­xar escrit: “La dig­ni­tat cons­tru­eix la per­so­na­li­tat com l’orgull ten­deix a des­truir-la.” El pre­si­dent Car­les Puig­de­mont el va citar en el seu dis­curs d’inves­ti­dura del 10 de gener del 2016, que va con­cloure dient: “Dei­xem l’orgull, aga­fem la dig­ni­tat.” Qui es podia ima­gi­nar fa poc més de tres anys tot el que li ha pas­sat?, que és el que li ha pas­sat al país. És evi­dent que amb la decisió de dei­xar l’alcal­dia de Girona per ser inves­tit pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat sabia que se la jugava, perquè era l’esco­llit per donar la paraula al poble de Cata­lu­nya per si deci­dia con­ver­tir-se en un estat propi. Del MHP Puig­de­mont es poden dir mol­tes coses, però no que no parli clar. D’ell s’ha escrit que és molt valent i molt tos­sut, i ho ha demos­trat. Se la va jugar per fer allò que va dir que faria i la seva situ­ació actual és la d’exi­liat polític. Tres anys després tenim pre­sos polítics i polítics exi­li­ats, i a ell el va des­ti­tuir el pre­si­dent del govern espa­nyol i no pas el Par­la­ment de Cata­lu­nya. De fet la gent li va tor­nar a fer con­fiança el 21 de desem­bre del 2017, en les elec­ci­ons con­vo­ca­des pel 155. Ara s’ha con­ver­tit en la peça de caça major que l’Estat anhela. El volen a la presó i sotmès. Molta gent es pre­o­cu­pa­ria de la seva situ­ació per­so­nal, però ell s’ha con­ver­tit ja en un símbol i con­ti­nua plan­tant cara a l’Estat, ara al cap­da­vant de la llista per a les elec­ci­ons euro­pees. El volen der­ro­tat, però l’obs­ti­nació a per­se­guir-lo ha engran­dit la seva figura política. Ho té tot en con­tra: l’Estat, els qui manen al Par­la­ment euro­peu, l’statu quo i fins i tot els que són (o hau­rien de ser) com­panys de viatge. La seva figura és incòmoda per a tots, començant per a alguns dels seus. Per­se­guint-lo, amenaçant-lo estan dei­xant clar que és el gran ene­mic de l’Estat. També dels que cre­uen que cal pac­tar amb l’Estat per tirar enda­vant. Ell, però, con­ti­nua tos­sut i serà el poble de Cata­lu­nya qui haurà de deci­dir. Com deia un antic col·labo­ra­dor, “quan tot­hom defa­lleixi, ell seguirà i seguirà”.