Celebrar la vida

És una pel·lícula del 2014, però és ara que he vist El lli­bre de la vida, un film d’ani­mació que s’aco­mi­ada amb una lliçó final: morir és sen­zill, el que hem de pro­cu­rar és tenir el valor per viure.

Just unes hores més tard, el pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Cui­xart i la seva pare­lla, Txell Bonet, anun­ci­a­ven que mal­grat el cap­ti­veri han deci­dit cele­brar la bellesa de la vida sent pares per segona vegada. Una aposta tan admi­ra­ble com la que en la mateixa set­mana ha fet una família molt amiga, d’aque­lles amb qui has com­par­tit llui­tes popu­lars i cele­bra­ci­ons, que s’ha aco­mi­a­dat d’un mem­bre de forma sob­tada, però que ha tin­gut la capa­ci­tat de plo­rar la pèrdua alhora que cele­brava les vides que ha sal­vat gràcies a la donació d’òrgans. En un temps en què la soci­e­tat està massa impreg­nada d’odi i en què alguns s’entes­ten a ali­men­tar aquest sen­ti­ment tan per­vers, mis­sat­ges com el de la pel·lícula, o la pare­lla cata­lana, o la família amiga, són un raig de llum enmig de tanta fos­cor. Exem­ples com aquests, amb la càrrega emo­ci­o­nal i humana que injec­ten, ens hau­rien d’aju­dar a gau­dir l’existència, a cali­brar en la justa mesura allò que pen­sem que ens fa infeliços i vul­ne­ra­bles. El psicòleg de Har­vard Daniel Gil­bert parla sovint de com el nos­tre cer­vell es defensa força bé quan les coses ens van mala­ment. Igual que apre­nem a prac­ti­car un esport, a fer un pastís o tècni­ques de comu­ni­cació, també es pot apren­dre a viure i cele­brar la vida.