Últim dia

De cap manera. Ahir no va ser l’últim dia en cam­pa­nya perquè la cam­pa­nya és per­ma­nent. L’últim dia és una cosa tan rela­tiva que al cap­da­vall gene­ral­ment s’acaba trans­for­mant en pri­mer dia de mol­tes altres coses. Dilluns comença una nova etapa en què hi haurà poc marge per mirar enrere, enca­val­cats com estem en l’enca­de­na­ment tre­pi­dant dels esde­ve­ni­ments. Per a qui no vul­gui caldo, d’aquí a menys de dues set­ma­nes començarà ofi­ci­al­ment una nova cam­pa­nya. Val a dir que la repressió es fa més fei­xuga d’expli­car que la il·lusió. Abans de demà, només queda desit­jar-nos que en aquests nous temps de can­vis sobre­vin­guts, com diria aquell, si l’atzar ens porta lluny, que ens acom­pa­nyin els ocells.