Stop a la ultradreta!

Les urnes són les que un dia (més o menys a prop) ens dona­ran la lli­ber­tat. Aca­bem de demos­trar que gràcies al vot per­sis­tent inde­pen­den­tista, els hem bar­rat al pas, tot i l’actu­ació dels que seguei­xen revi­fant el fran­quisme: com ho feren el malèfic tàndem Rajoy-Soraya, i ho estant fent els esco­llits pel mateix Aznar, Casado i Caye­tana Álva­rez, així com Rivera i Inés Arri­ma­das, que tenen en comú no només la pro­vo­cació, l’insult i la fòbia vis­ce­ral, sinó un mateix dis­curs cen­tra­lit­za­dor, cas­tellà inclòs, que els garan­teix el vot d’aquells que es dei­xen arros­se­gar per l’odi als cata­lans dels nous fei­xis­tes. Una actu­ació que a casa nos­tra, però, segueix incre­men­tant expo­nen­ci­al­ment el nom­bre de cata­lans que s’afe­gei­xen a l’inde­pen­den­tisme, així com d’espa­nyols a exi­gir més democràcia, malau­ra­da­ment defi­citària al si d’un Estat que s’enor­gu­lleix de poten­ciar la repressió i les maquiavèl·liques cla­ve­gue­res de l’Estat, en comp­tes de la cul­tura i la lli­ber­tat d’expressió democràtica.

Estem enmig de tres pro­ces­sos elec­to­rals que, com aca­bem de veure (victòria històrica d’ERC en les esta­tals), poden ser una bona opor­tu­ni­tat per incre­men­tar no només la presència del sobi­ra­nisme al Congrés dels Dipu­tats sinó, espe­ci­al­ment, el nom­bre d’alcal­des i regi­dors inde­pen­den­tis­tes que defen­sin la democràcia, les lli­ber­tats i la República en les elec­ci­ons muni­ci­pals del 26 de maig, cosa que ens podria pro­por­ci­o­nar un pano­rama força més deter­mi­nant per a les legítimes aspi­ra­ci­ons dels cata­lans, mal que pesi al líder del PSOE, que en afir­ma­ci­ons elec­to­ra­lis­tes diu que Cata­lu­nya mai serà inde­pen­dent. Si aquests objec­tius s’aca­ben acon­se­guint i al mateix temps s’incre­mentés la presència de dipu­tats inde­pen­den­tis­tes a Brus­sel·les, estaríem molt més a prop de fer el cim.

És per això que tots els que volem una Cata­lu­nya ben allu­nyada dels pre­di­ca­ments que fan els tres líders fran­quis­tes, el del soci­a­lisme uni­o­nista o el de l’esquerra inde­fi­nida, ens cal seguir votant mas­si­va­ment per la defi­ni­tiva lli­ber­tat del poble català. Ens cal que sigui així, per fre­nar un nou suport soci­a­lista al 155. Sánchez ja ha con­fir­mat que si cal, l’apli­carà de nou; de la mateixa manera que tot i que havia cri­ti­cat la judi­ci­a­lit­zació de la justícia que feia Rajoy, ell no ha mogut ni un dit per cap­gi­rar la dinàmica del poder judi­cial ni el de la fis­ca­lia, que segueix la tra­jectòria de l’antic règim. L’exem­ple més inequívoc és la presó pre­ven­tiva injusta i amo­ral dels vuit pre­sos polítics i la manera nota­ble­ment ten­den­ci­osa com el magis­trat Marc­hena ha pre­pa­rat, junt amb els fis­cals i les for­ces poli­ci­als, el judici sobre l’1-O, el qual, vist com s’està desen­vo­lu­pant, sem­bla evi­dent que hi ha una volun­tat d’humi­liar, més que d’ofe­rir una sentència ajus­tada al dret inter­na­ci­o­nal.