Negacionistes

Els mapes són tossuts. I als del 28-A es torna a veure de manera tossuda que al Regne d’Espanya –sí, encara estem així arribats a aquest punt– hi ha, almenys, tres països diferents. Quatre si hi afegim Galícia, on el PP actua de partit regionalista. Quin gran descobriment, no? Ja. Si fins i tot la Constitució parla de nacionalitats. El que passa és que hem assistit en els últims anys, i especialment en els últims mesos, a una borratxera de polítics negacionistes, que neguen fins i tot allò que diuen defensar. Com diria aquell: es diuen constitucionalistes i no ho són. O sigui que “al loro”. No hi afegiré allò “que no estamos tan mal”, tot i que el resultat de diumenge torna a demostrar una realitat tossuda. I torna a demostrar que, quan els negacionistes neguen una realitat, els qui són negats no volen ser negats, per molta presó, molt exili i molta revenja que hi esmercin. Els mapes del 28-A diuen que el Regne d’Espanya està format per diverses nacions i per ciutadans que, en la seva majoria, volen estat del benestar, costums laxos i pau social. Aquest és el missatge. I no entendre això, negar la realitat, és no acceptar on viuen. I, el que és pitjor, no saber on viuen. Així que tanta FAES i tanta bajanada intentant crear un artifici, tanta Cayetana i tan “golpe de estado”, tan Aznar i tanta història, però ha acabat guanyant la força de l’evidència. I, ja de passada, la bona educació. Per això no és estrany que, a Pedro Sánchez, li cridessin “con Rivera no”. Perquè els qui, des de l’abstenció o des de Podem, han tornat al PSOE, han apostat pel Sánchez que va renéixer de les cendres amb un discurs podemita. El que admetia el poder de l’Íbex i que Catalunya és una nació. No amb el dels barons o el Felipe més ranci. I no ser coherent amb això li passarà factura. Si Sánchez s’emborratxa ara també i bandeja la realitat, social i nacional, s’estarà equivocant i entrarà al cada cop menys selecte club dels negacionistes.