Toca esperar

Tot i l’anunci de contactes exploratoris la setmana vinent, és clar que haurem d’esperar a les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig per saber quins aliats triarà, finalment, Pedro Sánchez per assegurar una legislatura estable durant els pròxims quatre anys. El PSOE es pren el seu temps i, fins ara, només ha insinuat un govern en minoria i que no pactarà amb Ciutadans, més que res per acontentar les bases, les que la mateixa nit que celebraven la victòria electoral advertien Sánchez que “amb Rivera, no”. Ja ho veurem.

Veurem també si es tradueix a la pràctica aquest missatge constructiu i pragmàtic que semblen haver dictat les urnes el 28-A. Si es creen les condicions, aquesta vegada sí, per a un diàleg fructífer per mirar de resoldre l’anomenada “crisi territorial”.

Llàstima que aquesta aposta per la moderació dels votants hagi estat ignorada per la Junta Electoral Central (JEC) amb la seva arbitrària decisió de vetar Puigdemont, Ponsatí i Comín de la llista a les europees. Amb aquesta resolució política, la junta empara l’última maniobra de PP i Ciutadans per apartar de les urnes els rivals que incomoden. La decisió té tan poc fonament jurídic que sembla impossible que els tribunals puguin rebutjar els recursos que s’hi interposaran avui. Però de més grosses n’hem vistes i, per certificar-ho, aquí ens caldrà també esperar.