Rituals de maig

Ja està. El sin­di­ca­lisme s’ha posat de llarg i ja ha omplert els car­rers des­fi­lant amb par­simònia, i amb cal­cu­lada lan­gui­desa, per fer creure a través d’imat­ges d’una supo­sada ger­nació que el car­rer és més seu del que real­ment és. Ha tocat també com­plir el ritual del megàfon per des­ple­gar l’esgar­ga­me­llam de cada Pri­mer de Maig i així fer veure que els drets dels tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res es defen­sen afer­ris­sa­da­ment i que es com­ba­ten amb fer­mesa els abu­sos dels patrons i els oblits dels governs. D’aquí a trenta dies tor­narà a ser dia pri­mer de mes i les nòmines de misèria que ha dei­xat la crisi tor­na­ran a fer drin­gar peno­sa­ment els comp­tes cor­rents. Embo­li­cats en quina lluita de resul­tat estèril esta­ran aquell dia els sin­di­cats?