Millorem

No sé si vaig patir més pel resul­tat del Girona o pel resul­tat de les elec­ci­ons. Que no se m’enfadi ningú per les com­pa­ra­ci­ons. La diferència és abis­mal. Mal­grat tot, vaig dinar satis­fet quan es va aca­bar el par­tit i em vaig pre­pa­rar psi­cològica­ment per assu­mir les vota­ci­ons. Siguem sin­cers, hi va haver una bona cam­pa­nya dels grups orga­nit­zats que van acon­se­guir espan­tar els inde­ci­sos i els abs­ten­ci­o­nis­tes venent la idea que l’extrema dreta podria ocu­par el poder. I per això la par­ti­ci­pació va ser impres­si­o­nant, més del 75%. Que jo recordi, és la pri­mera vegada que un par­tit va haver de dir públi­ca­ment que havien tin­gut uns resul­tats més que dolents. M’he pas­sat molta estona mirant resul­tats, sobre­tot de pobles petits, i el cor se m’eixam­plava. Durant la cam­pa­nya no us ha fet la impressió que la Caye­tana l’únic que pre­te­nia era sor­tir ella i asse­gu­rar el sou durant qua­tre anys? Se li veia d’una hora lluny que això de Cata­lu­nya li que­dava tan lluny com les Baha­mes. Durant el fran­quisme, jo sem­pre deia que el català l’havia sal­vat en Franco. Només calia pas­sar la fron­tera i veure com els fran­ce­sos havien mort la llen­gua sense cap guerra pla­ni­fi­cada. Tot al con­trari. Van acon­se­guir que els nord-cata­lans se sen­tis­sin cada vegada més orgu­llo­sos de ser fran­ce­sos. Aquí els que mana­ven no es van plan­te­jar mai fer-nos esti­mar Espa­nya sinó odiar Cata­lu­nya. I ens van aju­dar a posar-nos a la defen­siva. Avui, política­ment, passa una cosa sem­blant. Con­signa de Madrid, matar tot el que sigui català, de la forma que sigui. Això ens ha obli­gat als cata­lans a defen­sar-nos amb les dents. Mirem els resul­tats elec­to­rals, de cara a Espa­nya una gran part dels par­tits espa­nyols van cen­trar la seva cam­pa­nya con­tra Cata­lu­nya. No sé si els ha anat bé, però el que sé és que a nosal­tres sí, tenim més dipu­tats inde­pen­den­tis­tes a Madrid que mai. I a casa nos­tra els par­tits inde­pen­den­tis­tes han millo­rat osten­si­ble­ment els resul­tats. Només per plaer val la pena veure els resul­tats poble per poble. Hi ha alguns par­tits que en molts pobles pràcti­ca­ment han mort. Hem de reconèixer que encara no estem a la majo­ria abso­luta d’inde­pen­den­tis­tes i aquesta ha de ser la nos­tra lluita. Ja sé que hi ha qui defensa el cop d’estat i adeu. Em sem­bla que perdríem. No tenim armes, ni ganes. No crec en la força bruta. Ho sento per als que vol­drien un canvi total i ràpid. Ells tenen la força i les lleis. Ja heu vist amb quina il·lusió alguns par­tits par­la­ven que, si gua­nya­ven, el pri­mer que apro­va­rien seria el res­ta­bli­ment del 155 con­tra Cata­lu­nya. Jo, la veri­tat, ja vaig viure molts, massa, anys sota el fran­quisme per desit­jar tor­nar a per­dre-ho tot. Vull gua­nyar-ho tot, i per això em sem­bla que anem pel bon camí. A poc a poc i bona lle­tra. La molta o poca gent que va seguint el judici s’adona que tot ple­gat és una farsa. No s’ha pas de ser gaire intel·ligent. Crec que a hores d’ara, els jut­ges deuen veure clar que no hi ha matèria per a un gran càstig i segu­ra­ment ja només miren de fer com menys el ridícul pos­si­ble. Deuen pen­sar en una sentència que jus­ti­fi­qui el temps injust de presó o d’exili. I fins i tot això els serà difícil de jus­ti­fi­car. Dei­xem que ens vagin aju­dant fent cam­pa­nyes con­tra Cata­lu­nya. Cada vegada que obren la boca, cent vots.