Un altre 16 de març a Madrid

El 16 de març passat a Madrid, quan algú preguntava als policies uniformats, amb casc i vestimenta d’antidisturbis, desplegats de forma evident i ostentosa al llarg del passeig de la Castellan, com veien l’actitud dels milers de catalans que es manifestaven pel dret a l’autodeterminació, la resposta era sempre la mateixa: “de moment bé, però ja veurem...” I ho deien, amb el posat de ferms, els braços amb angle agafats a l’armilla, com esperant, o més ben dit, desitjant, que la massa s’alterés i que la seva presència al lloc justifiqués alguna escena de violència amb la policia, que tant de mal fan a l’estratègia de l’independentisme. Però no van tenir sort. La massa va ser, una vegada més, cívica i pacífica.

Si Déu vol, és a dir, si Leo Messi s’ho proposa, el pròxim 1 de juny Madrid pot ser nou escenari de desfilada cívica de catalanitat. Aquell dia s’hi jugarà la final de la Champions, a la qual el Barça ja té un peu i potser mig de l’altre. I ja se sap que, quan el Barça juga finals, el color blaugrana es mobilitza, però també les senyeres i, sobretot, les estelades i el crit d’independència ressona de nou. Serà, doncs, aquell dia, un nou moment per tornar a portar a la capital d’Espanya el clam pacífic de llibertat que en el Barça sempre ha trobat la caixa de ressonància ideal. L’ocasió és immillorable i ho serà perquè l’interès mediàtic per la final serà d’ordre mundial. Aquest “el món ens mira” que sovint els catalans s’imaginen, amb somnis de grandesa no acabats de realitzar, el dia de la final de la Champions tindrà més sentit que mai. Caldrà començar a pensar com s’aprofita l’ocasió i, evidentment, començar a preparar el partit per guanyar-lo. Al pa, pa i al futbol, futbol.