Opció Pla

Jo soc d’aquells que de tant en tant “tornen” a El quadern gris de Josep Pla. L’obro a l’atzar, i hi penetro. Alguns episodis no diré que me’ls sé de memòria però em són coneguts i, els que venen a continuació, previsibles. L’altre dia el vaig emprendre pel començament. Em va semblar un llibre nou. Tret de la famosa primera anotació, la del plat de crema i el pa de pessic servit per la mare a l’hora del “repàs” del migdia el dia que ell fa vint-i-un anys, totes les altres em van sorprendre. És l’inconvenient d’obrir a la bona de Déu els llibres que permeten aquesta maniobra: sempre es fa per la meitat, mai per l’inici o el final. En la nota del 21 d’abril del 1918, molt al principi, Pla reprodueix un escrit sobre Palamós degut a un avantpassat seu. Ni que em matessin l’hauria recordat. Per què el reprodueix? Ell diu que “no està pas malament” i que és “la cosa de més pes que trobo en la meva genealogia grisa i vulgar”. Està tan poc malament, és tan bo, que sembla seu. Els estudiosos de Pla suposo que s’han aturat en aquest antecedent familiar de l’escriptor.

El 19 de maig del mateix any escriu: “Ha fet una nit deliciosa, la primera de l’estiu.” El maig, el 19 de maig, és l’estiu? Recordo que en un escrit d’ell mateix que ara no sabria localitzar, Pla fa una distinció entre primavera, estiu i canícula, basant-se en la distribució popular de les estacions que ell havia sentit a casa. La primavera seria ocupada pels mesos de març i abril. El maig i el juny s’atribuirien l’estiu, i el juliol i l’agost, la canícula. Vist així “canícula” no seria un recurs retòric per no repetir en un mateix text la paraula “estiu”, com fan tants, sinó una estació amb personalitat i sufocació pròpies. D’aquesta manera Pla s’explica la dita “una flor no fa estiu”. A l’estiu, als nostres estius convencionals i oficials de juliol a setembre, les flors estan més que marcides, agostades. Si maig és estiu la frase popular cobra sentit. El maig és el mes de les flors. També el de Maria: “portem flors a Maria”, recordo haver cantat. Em sembla que en el mateix text Pla afegeix que al Quixot Cervantes també discrimina l’estiu de la canícula adjudicant cinc estacions a l’any.

Maneres de fer passable la tarda d’un dia que ha començat malament. Al judici pel procés, el president del tribunal ha esbroncat la filòsofa Marina Garcés per apreciacions personals que, en canvi, va tolerar i escoltar “con sumo agrado” quan provenien dels testimonis de l’acusació. ¿Perquè és dona? ¿Perquè ha estat sol·licitada per la defensa? ¿Perquè l’endemà era San Isidro, patró de Madrid, i volia enllestir aviat per no perdre’s la Verbena de la Paloma? Perquè tot és una injustícia i ja no sabem on agafar-nos per fer-la anímicament tolerable. Pla és una opció.