La torna

Abans, quan els fle­quers et venien un pa de quilo, el pesa­ven i, si no el feia, te n'hi afe­gien un tros que, a vega­des, fins i tot era de coca ensu­crada, una delícia. D'aquest afe­gitó se'n deia la torna. Algun lec­tor recor­darà els meus comen­ta­ris sobre sen­gles viat­ges en veler dels estius de 2007 i 2009. Per neces­si­tat de la pro­gra­mació cada vegada vam anar-los a començar lluny de casa. El pri­mer any a Gènova i el segon, a l'Alguer. A alguns par­ti­ci­pants ens van que­dar les ganes de com­ple­tar el peri­ple medi­ter­rani des de Bar­ce­lona i vet aquí que, fa pocs dies, en ocasió de la Gari­baldi Tall Ships Regatta 2010 en la qual ha pres part la goleta Far Bar­ce­lona entre Gènova i Tra­pani (Sicília), el seu patró ens va temp­tar per embar­car-hi, apro­fi­tant l'anada de buit fins a l'antiga república com­pe­ti­dora de Cata­lu­nya, i cobrir el tram que teníem pen­dent. En ter­mes de sin­gla­dura era una mica la nos­tra torna. L'època no era pas la millor per tra­ves­sar el golf de Lleó, però nosal­tres, inno­cents, vam caure en la temp­tació. De Bar­ce­lona a Bla­nes ja ens va acom­pa­nyar un bon lle­vant que ens venia de través. Després, pas­sat el cap de Creus, el pro­ta­go­nista fou el mes­tral. L'empenta del vent francès era con­si­de­ra­ble i els mari­ners ente­sos la van quan­ti­fi­car de força set. Vam estar un parell de dies sac­se­jats a base de bé. Era difícil córrer per coberta i ja no dic men­jar a taula. Fins i tot alguns estris habi­tu­al­ment dipo­si­tats al damunt van volar en un dels movi­ments d'escora del vai­xell. A la cuina també queia tot. L'his­to­ri­a­dor Mario Zucc­hi­te­llo, que inten­tava dor­mir ben aga­fat en una de les lli­te­res opo­sa­des a la meva, em va cri­dar que, en una de les bat­ze­ga­des, havia que­dat ama­nit. Li havien anat a parar a sobre les setri­lle­res. El tem­po­ral només va aflui­xar a l'altura de Toló. I lla­vors sí que va ser un plaer nave­gar fins a Gènova. Però la torna havia resul­tat dura de rose­gar…