Opinió

Tribuna

Sobre l’hegemonia

Un debat impor­tant entre les esquer­res (en un sen­tit ampli) és el de quin ha de ser el seu paper, quins els seus objec­tius, com ho han de fer per acon­se­guir can­viar les coses i satis­fer les neces­si­tats i els interes­sos de la majo­ria de gent (tre­ba­lla­dors assa­la­ri­ats dels dife­rents sec­tors, coo­pe­ra­ti­vis­tes, petits i mit­jans empre­sa­ris, autònoms, etcètera). Per fer-ho d’una forma democràtica és fona­men­tal acon­se­guir l’hege­mo­nia en tots els àmbits de la vida en una soci­e­tat: polític, econòmic, cul­tu­ral, etcètera. I tot asso­lint l’hege­mo­nia, arri­bar a tenir el poder que, com ja ens va dir Sal­va­dor Allende fa molts anys, no és ben bé el mateix que tenir el govern. En aquest sen­tit, tot expres­sant què fer, fa uns dies, Joan Tardà d’ERC deia: “L’impor­tant és gua­nyar l’hege­mo­nia. ... cal tenir l’hege­mo­nia per ser més. Nosal­tres diem: camí ample perquè hi càpiga molta gent i perquè hi càpiga gent dife­rent. ... Com més va, més som el par­tit (ERC) de la Cata­lu­nya mes­tissa. Comen­cem a ser par­tit síntesi. ... assem­blar-nos cada vegada més al país. ... Això vol dir que ets al mig.” Simultània­ment, Dolors Saba­ter, exal­cal­dessa i can­di­data a l’alcal­dia de Bada­lona, defen­sava una posició dife­rent: “Bada­lona va ser un camp de pro­ves per a la dreta extrema, o per a l’extrema dreta, ... I només la uni­tat de les esquer­res i la coherència en els plan­te­ja­ments d’esquer­res pot per­me­tre fer-hi front. La lliçó prin­ci­pal és que quan les esquer­res hem anat jun­tes, ... (per) treure’ls ..., s’acon­se­gueix. ... Per anar con­tra el fei­xisme o con­tra l’extrema dreta, l’esquerra no pot diluir els seus plan­te­ja­ments i acos­tar-se a la dreta pen­sant que així recu­pe­rarà els seus votants. Al con­trari, el que ha de fer és defen­sar amb més fer­mesa els seus postu­lats fun­da­ci­o­nals, repu­bli­cans, d’esquer­res i dels drets, i defen­sar-los sense mati­sos.” En el pri­mer cas, es con­fon, crec, tenir l’hege­mo­nia amb ser més gent, dife­rent si pot ser, en part de forma inde­pen­dent de qui­nes són les seves idees i valors. Aques­tes, d’altra banda, hau­ran estat con­for­ma­des durant anys pels apa­rells ideològics de les elits domi­nants (“no hi ha alter­na­ti­ves” –a la pro­pi­e­tat pri­vada, al capi­ta­lisme, etcètera– o “el prin­cipi de la rea­li­tat ina­mo­vi­ble”, “això sem­pre s’ha fet així” o “això mai s’ha fet d’aquesta manera”, en són exem­ples). En con­seqüència, serà molt difícil, que puguin ser com­pa­ti­bles amb les idees i valors fun­da­ci­o­nals i trans­for­ma­dors de les esquer­res. Adap­tar-se a les idees i valors del neo­li­be­ra­lisme és el que han fet les soci­al­de­mocràcies (i euro­co­mu­nis­mes) euro­pees tra­di­ci­o­nals, almenys des dels anys 80 del segle pas­sat, amb uns resul­tats dece­be­dors. Han confós la neces­si­tat d’ocu­par una posició cen­tral des dels valors fun­da­ci­o­nals, trans­for­ma­dors i pro­pis de l’esquerra, amb el fet de con­ver­tir-se en el cen­tre, o el que alguns han ano­me­nat l’extrem cen­tre. Des de l’esquerra, crec, es tracta d’avançar, con­jun­ta­ment amb (i espe­ro­nats per) la majo­ria de la gent, en la trans­for­mació de la rea­li­tat a favor d’aquesta majo­ria (i enfront de les elits) a par­tir dels postu­lats d’esquer­res, com deia Saba­ter. I per a això es neces­sita acon­se­guir l’hege­mo­nia des de l’esquerra men­tre s’avança en asso­lir el poder per a (i de) la majo­ria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.