Fets, no paraules...

“Fets, no parau­les.” Era el lema de cam­pa­nya del PSC del 2008. Un eslògan gra­vat rere la imatge seri­osa de qui va ser pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla. L’eslògan venia a indi­car de manera subli­mi­nar que s’havia aca­bat el temps de fer volar coloms. Sense citar l’auto­ria en el món polític, el lema con­ti­nua sent uti­lit­zat a tot arreu que es dema­nen aspec­tes con­crets i fac­ti­bles. Ara mateix, a pocs dies que acabi l’actual cicle elec­to­ral, el prec és cons­tant, men­tre pre­val la política de ges­tos. Pedro Sánchez és el polític dels ges­tos. En el seu curt man­dat n’ha tin­gut en clau cata­lana més de des­a­for­tu­nats que no pas d’afor­tu­nats. Va ser el Con­sell de Minis­tres de finals de desem­bre de l’any pas­sat a Bar­ce­lona. Un gest que per poc acaba a cops de pal entre el CDR i la poli­cia. Un gest per apro­var uns acords soci­als que no calia fer-lo a Bar­ce­lona, després d’haver vist tot l’enre­nou previ que va haver-hi a la ciu­tat. Un altre gest va ser la set­mana pas­sada amb la desig­nació frus­trada de Miquel Iceta com a pre­si­dent del Senat. Sánchez, amb les inten­ci­ons per Iceta, ha pogut fer veure a la resta d’Espa­nya que està allu­nyat dels inde­pen­den­tis­tes cata­lans, en una ope­ració política que no ha que­dat clara, després que hagi influït perquè els cata­lans Merit­xell Batet i Manuel Cruz siguin, res­pec­ti­va­ment, els pre­si­dents del Congrés i el Senat. El gest ha dei­xat tocat Miquel Iceta, que mai s’havia ofert per a un càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal com el de ser pre­si­dent del Senat, i que sem­pre ha tin­gut volun­tat de pri­mer secre­tari dels soci­a­lis­tes cata­lans i de can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat.

Avui, al Congrés dels Dipu­tats pot ser el gran dia dels ges­tos quan es tro­bin el pre­si­dent del govern en fun­ci­ons, Pedro Sánchez, i el d’ERC, Oriol Jun­que­ras.