La veu de la Minobis

“Braços en creu damunt la pia fusta, Senyor, empa­reu la closa i el sem­brat, doneu el verd exacte al nos­tre prat i mesu­reu la tra­mun­tana justa que eixu­gui l’herba i no ens espolsi el blat.” Aquesta Oració al Crist de la tra­mun­tana, de Car­les Fages de Cli­ment, es reci­tava cada dia a L’hora de l’Ànge­lus des de Ràdio Popu­lar de Figue­res, i es va con­ver­tir en un símbol d’enti­tat d’aquesta emis­sora empor­da­nesa. Ràdio Popu­lar de Figue­res, des del seu nai­xe­ment, el 1961, tot i for­mar part de la COPE, va depen­dre només del Bis­bat de Girona, almenys fins al 1980, quan en va assu­mir el con­trol la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola. Suposo que pel fet de no estar sot­mesa als dic­tats de Madrid, Ràdio Popu­lar de Figue­res, jun­ta­ment amb Ràdio Olot, van ser de les emis­so­res pio­ne­res en l’ús del català. Just el 1961, la pri­mera veu que s’hi va escol­tar va ser la de Mont­ser­rat Mino­bis, que amb només 19 anys s’estre­nava en el món de la ràdio i de la comu­ni­cació. Una etapa que la peri­o­dista figue­renca recor­dava, de com en ple fran­quisme, des de Figue­res, es va obrir el camí a la llen­gua cata­lana a la ràdio, ja que pràcti­ca­ment tota la pro­gra­mació es feia en català. Aque­lla emis­sora de l’Empordà va esde­ve­nir una mena d’escola o punt de tro­bada de futurs peri­o­dis­tes, com Car­les Sánchez-Costa, Jaume Gui­lla­met, Just Manuel Casero, Jordi Negre i Alfons Quintà, entre d’altres. Mont­ser­rat Mino­bis va estar deu anys a Ràdio Popu­lar de Figue­res, fins que el 1971 va fer el salt a Bar­ce­lona, on tre­ba­llant es va pagar els seus estu­dis de filo­so­fia i lle­tres i ciències de la infor­mació. Mai va aban­do­nar el català a la ràdio, a les dife­rents emis­so­res per les quals va pas­sar; Radio España, RNE, Radio Penin­su­lar o Ràdio 4, on va entrar quan es va crear, el 1976. Es va fer un lloc en el món radiofònic de la capi­tal cata­lana i, com deia fa pocs dies Jaume Gui­lla­met, Montse Mino­bis ha des­ta­cat per una tra­jectòria pro­fes­si­o­nal i per­so­nal mar­cada pel com­promís democràtic, cata­la­nista i femi­nista, com a pri­mera degana del Col·legi de Peri­o­dis­tes de Cata­lu­nya, pri­mera direc­tora de Cata­lu­nya Ràdio i pre­si­denta de la Xarxa Euro­pea de Dones Peri­o­dis­tes. També ha fet tele­visió en català (en el pro­grama Mira­mar, de TVE) i ha col·labo­rat en dife­rents publi­ca­ci­ons. Dis­sor­ta­da­ment la veu radiofònica de la Montse Mino­bis es va dei­xar de sen­tir, fa pocs dies, quan va morir sob­ta­da­ment.