Atacar l’art, de moda

No tenim prou espai en aquesta columna per poder fer una llista de tots els casos de cen­sura i atacs de signe divers a la lli­ber­tat d’expressió que han sofert els cre­a­dors cata­lans i espa­nyols els dar­rers temps. El més trist i pre­o­cu­pant d’aquesta invo­lució dels drets cul­tu­rals que ens ha tor­nat a por­tar a la negra nit del fran­quisme és que estem començant a nor­ma­lit­zar com una moda els delic­tes con­tra l’art. Sense l’atenció mediàtica que, per posar un exem­ple, va tenir la pro­hi­bició de la ins­tal·lació sobre els pre­sos polítics a la fira Arco de Madrid, fa uns dies es va pro­duir una agressió com a mínim igual de greu a un qua­dre que s’expo­sava al Pala­cio de la Mer­ced de Còrdova, seu de la Dipu­tació. L’obra, de títol Amb flors a Maria, és un auto­re­trat de la seva autora, l’artista Charo Cor­ra­les, que hi apa­reix repre­sen­tada com una Imma­cu­lada de Muri­llo semi­nua i amb les mans al pubis. El PP, Ciu­da­da­nos i Vox van córrer a dema­nar que es retirés de la mos­tra (una col·lec­tiva orga­nit­zada per rei­vin­di­car la sexu­a­li­tat feme­nina) perquè “ofe­nia els sen­ti­ments reli­gi­o­sos”. Després d’aquesta crida reac­cionària, un incon­tro­lat es va pre­sen­tar a la sala i va fer un tall de dalt a baix a la tela. Demà estem con­vo­cats a votar. Els pro­gra­mes cul­tu­rals de tots els par­tits són d’una gran pobresa d’idees. Però quan haguem de triar una pape­reta tin­guem clar que hi ha un espai polític molt con­cret que ha decla­rat la guerra a la cul­tura lliure.