Mala peça per als comuns

La situació política a Catalunya i a l’Estat espanyol està absolutament condicionada per l’anomenat procés català. La incapacitat política del PP de trobar una solució política a un conflicte polític i, sobretot, l’error més greu, passar la responsabilitat als jutges, duent el tema a l’atzucac actual, fa que tot, absolutament tot, es compliqui fins a l’extrem. En l’entrevista electoral a aquest diari, l’alcaldessa i candidata a la reelecció per Barcelona en Comú, Ada Colau, afirmava que es podia treballar, gràcies a les noves majories, en, fins i tot, una reforma del Codi Penal que pogués treure el procés de la judicialització i cercar una sortida política. Divendres, però, la nova majoria d’esquerres es va fer miques i el PSOE es va tornar a ajuntar amb els seus socis del 155, el PP i Ciutadans, per suspendre els diputats electes, i no només això, per mirar de modificar la majoria parlamentària per no haver de dependre d’ERC per escollir Pedro Sánchez com a president del govern. I, ara, Podem ha de negociar un govern amb aquest PSOE de Sánchez?

Una part de l’electorat de Podem vol un pacte d’esquerres però una altra no el veu clar perquè considera que només donaria carta blanca a les polítiques del PSOE. Però, més enllà d’aquesta discussió, important en altres moments però supèrflua ara, hi ha el fet de si Podem i En Comú Podem poden arribar a acords amb els del 155. Durant la campanya, Jaume Asens ja va deixar clar que ells no marcarien cap línia vermella per negociar, i menys encara el referèndum. Lògic. Ara, es deixaran arrossegar per un PSOE que s’ha saltat la separació de poders per, en un exemple més d’aquesta operació d’estat de venjança per l’1-O, amb el suport de La Moncloa, donar un cop de mà a Manuel Marchena? Ens diran que l’alternativa és tornar a eleccions o un pacte PSOE-Ciutadans. El que és una evidència és que mentre no se solucioni el tema català no hi haurà estabilitat política. Ni aquí ni allà.