Tribuna
La jungla silenciosa
A l’abril es va publicar a Biological Conservation l’article Worldwide decline of the entomofauna. La conclusió? El 40% dels insectes del món podrien extingir-se en les properes dècades. Atesos els innombrables serveis ambientals que proporcionen els insectes, això seria una catàstrofe natural sense pal·liatius. L’estudi cita com a principals causes: la pèrdua d’hàbitats, la pol·lució deguda a pesticides i fertilitzants, els patògens i espècies invasores, i, finalment, l’escalfament global. I recomana ferventment emprendre accions per mirar de reduir l’impacte de les tres primeres causes, mitjançant una reducció radical en l’ús de pesticides i la regeneració d’aigües contaminades en entorns urbans i agrícoles. Malauradament, no hi ha remeis senzills per a l’escalfament global que afecta dramàticament els insectes a les regions tropicals, a través d’un augment tant de les sequeres, com de les temperatures màximes. Efectivament, havent evolucionat en un clima estable, la salut d’aquests insectes cau en picat a poc que s’allunyen del seu òptim tèrmic. No poden resistir més enllà del que l’evolució els ha preparat i, sorpresa, tampoc no tenen aire condicionat.
Un exemple concret ens ve d’Austràlia, a on les inusuals sequeres han causat una xocant caiguda en el nombre d’arnes bogong. Cada any, uns 2.000 milions d’arnes bogong fan una migració anual de més de 1.000 km del nord al sud d’Austràlia. Aquest any, a una cova a les regions alpines a on normalment s’arreceren milions d’arnes, només se n’han trobat 3 espècimens. La inspecció d’unes altres 50 coves de recer conegudes dona uns resultats similars. I com que aquesta arna és un component bàsic de la dieta de l’opòssum pigmeu de muntanya (en perill d’extinció) en el moment que acaben la seva hibernació, els investigadors han trobat múltiples casos de femelles que tenien totes les cries mortes i en descomposició al marsupi. L’altre exemple, encara més punyent, ens ve de Puerto Rico. A la jungla de Luquillo han passat de 0 dies de temperatures de més de 29º C al 1970, a un 44% dels dies el 2018. El professor Brad Lister va trobar que això ha dut, en el mateix període, a la desaparició del 98% (!!!!) dels insectes a nivell de terra, i del 80% dels que es troben a les capçades. Conseqüentment, les granotes i els ocells han desaparegut en un 55%, i una mena d’ocell concret, el todi de Puerto Rico, ha desaparegut en un 90% (!!!). Això és, senzillament, un veritable col·lapse de les cadenes tròfiques.
Tant li fa com d’exuberant, puixant i vibrant sigui qualsevol ecosistema: amb la nostra perseverança tenaç som capaços de doblegar-los i crebantar-los a tots; de fer-los acotar el cap i acceptar, ja vençuts i sense esma, la seva fi. A la fi, tindrem el premi pel qual tan abnegadament ens hem escarrassat: una jungla silenciosa.