Empreses i ODS

El passat dia 28 vam presentar al Palau Macaya el segon informe La contribució de les empreses espanyoles als Objectius de Desenvolupament Sostenible, de l’Observatori dels ODS, creat per la Fundació La Caixa i Esade. Un any abans, el maig de 2018, es va inaugurar públicament l’activitat d’aquest Observatori amb la presentació del primer informe, que va tenir un caràcter marcadament introductori. L’informe arribava en un moment en què el discurs dels ODS encara estava escassament introduït al nostre país i les iniciatives que s’havien dut a terme eren aïllades i poc visibles. Aquest segon informe apareix en un context sensiblement més madur pel que fa a l’adopció dels ODS. Transcorregut el primer trienni de vida de l’Agenda 2030, hi ha un major coneixement general per part de les empreses, els governs, les administracions públiques i les organitzacions socials del nostre país. I el compromís està arribant fins i tot a l’orella de la ciutadania gràcies a accions simbòliques com la utilització generalitzada del pin multicolor dels 17 ODS. Tot i que encara queda molt camí per recórrer en termes de resultats, sembla que la incorporació dels ODS a l’agenda pública i empresarial comença a ser una realitat. Destaquem a continuació algunes de les aportacions d’aquest informe. Per mesurar la contribució de les empreses en matèria d’ODS més enllà de la seva menció en les memòries, cal identificar si realment disposen de models de governança des de la perspectiva de la sostenibilitat. En aquest sentit, les dades de l’informe són eloqüents: només el 14% de les empreses cotitzades divulguen suficient informació que ens permeti afirmar que disposen de models de governança de la sostenibilitat.

L’informe repassa també les principals iniciatives (nacionals, estatals, europees i internacionals) que han anat apareixent des que es va aprovar l’Agenda 2030 (al setembre de 2015) fins a principis de 2019. S’ha recorregut ja una cinquena part del període d’aproximació a les 169 metes associades als 17 ODS. Aquesta primera etapa s’ha dedicat especialment a difondre i explicar els seus continguts i fins, i a presentar guies i instruments d’implementació, avaluació i reporting dels ODS per a les diverses organitzacions i sectors interpel·lats. Per tal de facilitar una visió global de totes les iniciatives, l’informe les situa sobre un eix cronològic, distingint-les segons els nivells territorials abans esmentats.

Justament, una de les novetats d’aquest segon informe és la incorporació de la veu d’una mostra de pimes compromeses amb els ODS. Tot i que és una mostra petita, té un gran valor qualitatiu. És important conèixer com les pimes estan incorporant els ODS en la seva estratègia empresarial i les dificultats específiques que troben a l’hora de fer-ho. Es tracta d’un primer pas, ja que l’Observatori té el propòsit de continuar fent visibles bones pràctiques desenvolupades per petites i mitjanes empreses que puguin servir de referència per ampliar i accelerar la incorporació del desenvolupament sostenible que, com és sabut, suposen més del 95 % del total de les empreses.

L’Agenda 2030 gira entorn de dues propostes: no deixar ningú enrere i fomentar la contribució de tots per aconseguir els ODS. Per aquest motiu, l’ODS número 17 (el que fa referència a les aliances) és fonamental. Les múltiples iniciatives vinculades a l’Agenda 2030 tindran més èxit si es duen a terme en un marc de col·laboració intersectorial i multinivell. Aquests models permeten generar valor social en multiplicar l’impacte que els diferents actors són capaços de generar per separat. Aquest segon informe de l’Observatori destaca la importància de les aliances. Concretament, la col·laboració publicoprivada és essencial per assolir l’Agenda 2030. L’informe assenyala dues condicions necessàries per tenir èxit: 1) una aliança funciona quan es crea valor per a tots els que hi participen; i 2) els actors concernits han de reconèixer que l’altra part també contribueix a la generació de valor. Per tant, la proximitat cultural entre els actors i l’alineament dels interessos són elements necessaris per establir aliances publicoprivades que tinguin èxit en el marc de l’Agenda 2030.

Al llarg dels dos últims anys, l’equip de recerca de l’Observatori dels ODS, entre altres tasques, ha analitzat les memòries de la majoria de les empreses cotitzades. Això li ha permès obtenir una visió pràctica del sistema d’informe emprat i establir un criteri propi al voltant dels seus punts forts i febles tant pel que fa al contingut com pel que fa al format. A través d’un mètode inductiu d’identificació dels punts forts del contingut de les memòries, s’ha elaborat una guia d’informe no financer que busca complementar les recomanacions establertes per institucions de referència internacional, com la Global Reporting Initiative (GRI) i l’International Integrated Reporting Council (IIRC), entre d’altres. Després d’observar la gran varietat d’estructures i índexs amb què les empreses presenten la seva informació no financera, l’informe proposa una estructura amb vincles directes amb els ODS: no es tracta d’anar afegint informes i indicadors, sinó d’integrar. Aquesta proposta provisional és un primer pas per facilitar el report a les empreses menys avançades en aquest àmbit.