Un tresor a conservar

Aquesta set­mana ha fet dos anys que es va inau­gu­rar l’Espai Subi­rachs al barri del Poble­nou. Va néixer sense cap ajuda de l’àmbit públic, només gràcies a l’esforç de la família de l’artista, i en espe­cial al de la seva filla Judit (hi ha fills i fills d’artista), incan­sa­ble a l’hora de fer-ne difusió, de pro­gra­mar acti­vi­tats, de tei­xir com­pli­ci­tats amb els altres equi­pa­ments cul­tu­rals de l’entorn i de tenir les ins­tal·laci­ons en les millors con­di­ci­ons per veure i sen­tir una tra­jectòria artística de mig segle que alguns es con­ti­nuen entes­tant a igno­rar i a menys­te­nir. En una Bar­ce­lona que està per­dent caràcter a mar­xes forçades, l’Espai Subi­rachs és un tre­sor a con­ser­var i a defen­sar. Com? Visi­tant-lo. No se’l per­din perquè així no el per­drem. Ah, i l’entrada és gratuïta.