Plàstic? No, gràcies

Tre­pitgi qual­se­vol gran superfície. Diri­gei­xin-se, per posar un exem­ple, cap a la zona de fruita i ver­dura. Allà, ben expo­sats, hi tro­barà tota mena de safa­tes amb la fruita pelada i ja tallada, a punt per con­su­mir. Van embol­ca­lla­des amb paper de film. Hi ha pinya, meló, síndria, cire­res o madui­xes depe­nent de l’època de l’any en què ens tro­bem. Fins i tot venen els alls ten­dres pelats i a punt per posar a la pae­lla. Diria que pot­ser ni s’han d’esban­dir. A l’hora de pesar la fruita o la ver­dura l’ús de bos­ses de plàstic –d’aque­lles peti­tes i trans­pa­rents– s’eleva a la màxima potència: per cada pro­ducte una bossa dife­rent, tant és que només es vul­gui com­prar un plàtan. La carn i els embo­tits també se ser­vei­xen en aquests emba­lat­ges. Aquesta set­mana s’ha posat en marxa una cam­pa­nya per atu­rar l’ús indis­cri­mi­nat d’enva­sos de plàstic; també des de la Gene­ra­li­tat s’avisa que no es faci un mal ús de les tova­llo­le­tes humi­des. Cada con­su­mi­dor ha de ser res­pon­sa­ble i evi­tar fer-ne un ús exces­siu. Tot i això, és molt com­pli­cat com­prar sense arri­bar a casa amb una desena de bos­ses i safa­tes que en cap cas havies dema­nat. Com­prar a gra­nel i retor­nar els enva­sos de vidre –en alguns països euro­peus ja es fa als super­mer­cats– tal com es feia anti­ga­ment? Pro­pos­tes que es fan de manera cíclica i que, de moment, aca­ben arra­co­na­des men­tre el pla­neta es va con­ver­tint en un abo­ca­dor de plàstics.