Colau, origen i destí

Ernest Maragall va guanyar les eleccions a Barcelona, però Ada Colau pot retenir l’alcaldia amb un pacte a l’andalusa, és a dir, l’acord de govern entre dos socis (BComú i PSC) i el suposat “regal” dels vots que falten, en aquest cas per part de Valls-Ciutadans. Colau té la clau i ha decidit fer el pas malgrat les contradiccions evidents que aquesta operació genera en molts dels seus votants. Però no sempre les direccions –i fins i tot els militants– tenen els mateixos interessos que els votants. Una enquesta d’El Nacional indica, per exemple, que el 54% dels barcelonins volen el pacte Maragall-Colau. I que dos de cada tres votants de BComú també opten per aquest govern. Colau ha d’explicar com farà viable amb un govern del PSC i els suports de Valls un projecte de ciutat coherent, de progrés i de màxima exigència democràtica. Quan sembla evident que seria molt més fàcil assolir-ho amb un govern d’ERC i BComú vista la coincidència de programa entre comuns i republicans. Una anàlisi de 41 punts clau dels programes feta per Crític indica que BComú coincideix en 34 punts amb ERC. I amb el PSC només en 13. Amb Valls, evidentment es queda en 6 coincidències. Per exemple, les dues forces ja van signar un acord preelectoral per tirar endavant la remunicipalització de la gestió de l’aigua. Projecte estratègic que el PSC no comparteix i encara menys Valls. O Colau ha d’explicar si tornarà a posar la pancarta per reivindicar els presos polítics i quina serà la posició del govern municipal després de la sentència al Suprem, quan encara és tendra la crisi en què ella mateixa va fer fora el PSC de l’executiu pel 155 i els socialistes no han rectificat gens la seva posició. Colau diu que està sempre molt preocupada per no oblidar d’on prové i potser s’hauria de preocupar més de cap on va. I especialment, cap on porta el seu espai polític i, de retruc, Barcelona. Que no és altre que cap a la vella política d’assolir l’alcaldia a qualsevol preu. Perquè, diguin el que diguin, participar en l’operació d’aquells que Colau anomenava fa quatre dies “casta”, “màfia” i “poders fàctics” té un preu. Veurem quin.