A la tres
El no de Sánchez
“Pot, de veritat, el president del govern espanyol, negar-se a rebre un del ‘seus’ presidents autonòmics? Farà un Rajoy, Sánchez?
L’endemà que el president Quim Torra demanés una reunió “amb caràcter d’urgència” amb el president Pedro Sánchez, la vicepresidenta en funcions de l’executiu espanyol, Carmen Calvo, va ser ahir molt clara: Sánchez, de moment, no rebrà Torra. “El president Sánchez no rebrà Torra per parlar del poder judicial; seria un fet inaudit i inconcebible”, va dir Calvo. Potser sí. Però a mi em sembla que, més enllà de les declaracions del president català, ni Sánchez ni Calvo es deuen haver llegit bé la carta que Torra els va enviar. “Benvolgut president. Em poso en contacte amb vós per a demanar-vos de celebrar una reunió amb caràcter d’urgència ara que ja hem conclòs el cicle electoral i que els afers que ocupen els nostres governs són més candents que mai (...). Convé que abordem les qüestions més urgents i transcendents d’acord amb els mandats electorals que hem rebut cadascú”, li exposava, literalment, el president Torra aquest dimecres. Aquesta era la petició de Torra. I a mi el que em sembla “inaudit i inconcebible”, senyora Calvo, és el no per resposta. No vol, el president espanyol, parlar d’un dels problemes més greus –si no el que més– que té Espanya sobre la taula? Farà un Rajoy, Sánchez? Amaga el cap sota l’ala? Sánchez pot contestar de moltes maneres, la petició de Torra; però a mi em sembla que el no és la pitjor resposta. Podia dir més endavant, podia acotar l’ordre del dia, podia fer moltes coses, però no pas dir que no. Em sembla a mi, vaja. Si Sánchez no vol parlar amb Torra dels afers que ocupen els dos governs per abordar “les qüestions urgents i transcendents”, de què vol parlar-hi, doncs? Del temps? O és que es pensa que les sentències del Suprem només afectaran el govern català? El president del govern espanyol no pot dir que no a rebre un dels seus presidents autonòmics, per improductiva i incòmoda que li sigui la reunió. O és que el que li fa por de veritat són les lectures que se’n faran? Que a les portes d’una investidura no vol incomodar Ciutadans ni els UPN de torn? És això, el que li fa por?
