No hi ha excuses

“Quan veus imatges del que passa fora, sempre tens l’argument que no hi pots fer res; però si el problema t’arriba a casa, ja no tens excusa.” La frase és de dos joves gironins que han participat en un programa de mentoria per donar suport a persones refugiades. És d’aquelles frases que et fan reflexionar. Que t’hi atures i t’adones que sempre es pot fer més. I de les mil excuses que pots arribar a buscar per trobar justificacions que et permetin de tenir la consciència tranquil·la. Que si la feina, la família, els nens, l’estrès... Però el que és cert és que no, que individualment i col·lectivament no fem prou per aquestes persones que arriben al nostre país després d’experiències traumàtiques i completament sols. Som recelosos i, el pitjor de tot, els fem invisibles socialment.